Sílvia Marimon. Exteriors veta l'accés a cinc segles de documents diplomàtics

Historiadors i arxivers subscriuen un manifest contra l'opacitat del govern espanyol

A Espanya hi ha un dels arxius diplomàtics més secrets del món. Ho denuncia un manifest que s'entregarà al Congrés de Diputats i que subscriuen més de 200 historiadors espanyols i estrangers, que han vist com les seves investigacions quedaven bloquejades sine die perquè el ministeri d'Exteriors ha vetat l'accés a la documentació. Al manifest hi ha firmes d'investigadors britànics, francesos, italians, nord-americans, colombians, hongaresos, japonesos... Ángel Viñas, Helen Graham, Borja de Riquer, Joan Maria Thomàs, Henry Ettinghausen, Javier Tébar Hurtado, Antonio Niño i Carme Molinero són alguns dels historiadors que subscriuen el manifest.

Si qualsevol ciutadà vol saber els detalls de les relacions d'Espanya amb el Vaticà entre els segles XVI i XX es pot trobar amb una porta tancada. Tampoc podrà accedir als documents de la venda d'armes d'Alemanya i Itàlia al bàndol franquista. Ni podrà obrir les carpetes amb els arxius del govern republicà a l'exili o consultar mapes o expedicions del segle XVII. Són documents públics però inaccessibles.

El veto de Defensa

"No es comprèn que el ministeri d'Exteriors hagi declarat secreta o reservada la pràctica totalitat de la seva documentació, incloent-hi els fons històrics del seu arxiu, configurat per papers diplomàtics del segle XV al XX que havien estat consultats des d'aleshores sense impediments per historiadors d'arreu del món", denuncia el manifest. No és l'únic obstacle. Tot el fons documental diplomàtic s'ha dispersat entre l'Arxiu Històric Nacional i l'Arxiu General de l'Administració. El del ministeri d'Exteriors tampoc és l'únic arxiu vetat. 10.000 documents de Defensa del 1936 al 1968 tampoc són accessibles. Investigar no és una tasca de titans, ha esdevingut impossible.

Carlos Sanz Díaz, professor d'història contemporània de la Universitat Complutense de Madrid, és un dels impulsors del manifest. Investigava les relacions entre el règim franquista i la desapareguda República Democràtica Alemanya. La informació que li negava Espanya l'hi ha proporcionat Alemanya, on -com en la majoria de països democràtics- es desclassifiquen els documents periòdicament. Si als Estats Units es poden consultar els documents de la CIA que demostren la implicació del govern nord-americà en el cop d'estat de Pinochet, per què a Espanya no es pot accedir a informació del segle XVI? Després de moltes negatives verbals, Sainz va rebre una carta en què s'exposava un acord que el consell de ministres va aprovar el 10 d'octubre del 2010. L'acord es va prendre després de l'escàndol dels vols secrets de la CIA -que utilitzaven aeroports espanyols- i les filtracions de Wikileaks. Segons aquest acord, la classificació de secret s'estén a pràcticament tots els aspectes de les relacions internacionals sense cap limitació temporal, d'acord amb la llei de secrets oficials aprovada el 5 d'abril del 1968, és a dir, en ple franquisme. "En qüestió d'arxius ens hem quedat en el franquisme", denuncia Sanz Díaz. "No hi ha transparència i això perjudica la imatge i el prestigi del país. Estem lluny d'Europa", afegeix.

El periodista Jordi Finestres és un client habitual dels arxius europeus, nord-americans i espanyols. "A la resta d'Europa t'informen quan es fa pública una documentació, aquí és impossible. Allà et faciliten la feina, aquí és com si estiguessis demanant un favor. Trobar un document als arxius espanyols pot ser tota una aventura", diu.