GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Roca. Bella i famosa

Francesc Roca. Bella i famosa


Les primeres nines industrials de ceràmica es van fabricar a Onil, al taller de Ramon Mira Vidal. Aviat es van fer servir altres materials com ara el cartró, la fusta, la llauna o el drap. A Barcelona, la Casa Paluzie, a Mataró, l'empresa Borrás Plana, a Ibi, els Payà, i a Perpinyà, l'empresa Capi, Casa Pi

 
Francesc Roca

 

La demanda de joguines per entretenir, educar (o maleducar) la canalla hi és des de sempre; trobem joguets en tots els temps i en totes les societats. És una demanda que respon a una necessitat bàsica, com també ho és alimentar-se, vestir-se o aixoplugar-se. Ara bé, les societats industrials avançades són les que han pogut produir sèries llargues de joguines destinades als seus mercats interns, però també al dels seus veïns, a l'exportació.

La producció industrial de joguines a Catalunya i al País Valencià va començar al segon terç del segle XIX. Com passa en altres casos, calia la combinació d'esperit emprenedor i comercial i de les destreses tècniques, que només s'aprenen a la família, a l'escola i al taller.

Les primeres nines industrials de ceràmica es van fabricar a Onil, al taller de Ramon Mira Vidal. Aviat es van fer servir altres materials com ara el cartró, la fusta, la llauna o el drap. A Barcelona, la Casa Paluzie, a Mataró, l'empresa Borrás Plana, a Ibi, els Payà, i a Perpinyà, l'empresa Capi, Casa Pi. El mapa de les localitzacions de les fabriques de nines ha estat tossut, com el mapa del corredor mediterrani. És una cartografia que salta per damunt dels límits administratius de l'antic Principat de Catalunya, i s'estén des del Rosselló fins al Sud valencià. La independència, per a les nines, no es pot limitar al territori estricte de les quatre “províncies” de la Generalitat de més amunt.

El 1945 Llúcia i Salvi Pi, de Capi, presenten en societat la nina Bella. Serà aviat quan es passi del cartró al plàstic (1950) la nina més venuda a l'Estat francès, i una de les més conegudes a Europa. Se'n fabricaran setmanalment uns quants milers. El disseny era de Miquel Paredes, l'escultor aleshores exiliat que el 1936 havia estat l'autor de la figura El més Petit de Tots, el giny –joguet, auca, música- amb més èxit comercial del Comissariat de Propaganda de la Generalitat.

El 1969, el grup alemany Bolhen Wasag va comprar Bella i l'empresa Capi de Perpinyà. Però, ho tindrà fatal per competir amb la nord-americana Barbie, una nina fàcil i vulgar que, a més, al darrere hi té millors preus per al plàstic/petroli. De tota manera, a partir d'un acord del 1975 amb l'empresa nord-americana de les Barbie amb Congost, una nova empresa de joguines catalana de Barcelona, les nines Barbie es van començar a fabricar a Catalunya. Primer, a Barcelona (al carrer Numància) i, després, a Prenafeta (prop de la vila de Montblanc). Els motlles, d'entrada, van ser llogats, i més tard, els va elaborar la mateixa empresa. Amb la creació de Congost France, les Barbie catalanes es van començar a exportar. Fins i tot es van comercialitzar als Estats Units.

La llarga tradició de joguines del sud valencià es va adaptar perfectament, a partir del 1957, als nou materials derivats del petroli dits plàstics. Alhora, es van unir tallers familiars i van adoptar la forma de societat per accions. A Onil, aquest procés es va concretar amb la creació de Famosa, les Fábricas Agrupadas de Muñecas de Onil, Societat Anònima, que fusionava 25 petits fabricants.

La segona globalització en el món de les nines ha significat que, a partir del 2004 el 80% de les Nancy de Famosa es fabriquen a la Xina, sota la direcció de Famosa Hong-Kong. Però seguint una ja llarga trajectòria històrica, les Nancy, com abans les Bella de Perpinyà, s'exporten a tot Europa, i més enllà. Les delegacions comercials europees de l'empresa d'Onil són: Famosa France (a Colombes, París), Famosa United Kingdom (a Nottingham), Famosa Italia (a Lainate), Famosa Portugal (a Lisboa). Pensant en els Estats Units, Famosa América (a San Juan de Puerto Rico) i en l'altra gran federació nord-americana, Famosa México (Mèxic, DF). Els centres de producció d'Onil i Ibi van continuar les funcions igual que una altra empresa de joguines: IMC Toys de Terrassa, que també té centres de producció i centres logístics a la Xina, i també a diversos punts d'Europa i d'Amèrica.

 

Resseguint el corredor mediterrani

Als Països Catalans, al segle XXI, hi ha 6 museus de nines (en procés, en alguns casos, de redefinició). Són el Museu de la Nina de Castell d'Aro, fundat el 1997; el Museu de Nines Antigues de Ciutat de Mallorca, el Museu de Nines Russes de Les Escaldes-Engordany, a Andorra; el Museu Romàntic de Sitges, amb la col·lecció de nines de Lola Anglada i dos museus del sud valencià: el Museu de les Nines d'Onil, i el Museu de les Cases de Nines d'El Castell de Guadalest. Els museus, com la indústria i la vida, continuen el traçat del corredor mediterrani.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici