15, 16 i 17 d'agost de 2013. Festes del Setge d'Olp (Guerra del Pallars, 1484-1487),

El nostre darrer comte Hug Roger III no és un personatge qualsevol. Ja és el sisè any que us en venim parlant. Personatge mític, molt polifacètic, podem observar-lo de diversos angles.

Ell és qui va conformar la nostra ànima pallaresa i com les nostres muntanyes, és el que ens ha donat la nostra identitat. I, veritat que sí contemplem qualsevol de les nostres muntanyes no la veiem sempre igual, que canvia cada dia i en cada estació, que és impossible fixar una única imatge ja sigui mental o digital?

Doncs a Hug Roger III el contemplem també sempre des d’una perspectiva diferent, i l’espectacle teatral que li dediquem, ens mostra cada any una nova faceta de la seva personalitat i dels pallaresos com a poble.

L’heroic setge d’Olp del 15 d’agost del 1485, que va ser l’origen d’aquestes festes, agafa aquest any una nova volada.

Vàrem començar el 2008, justament l’any que commemoràvem el 500 aniversari de la mort del comte a la presó de Xàtiva. Enguany volem ensenyar la complexa personalitat d’aquest home, tal com ell se sentia i recordava la pròpia existència el darrer dia de la seva vida l’any 1508.

Ell va fer sempre el que li dictà la seva consciència i el que les circumstàncies li van permetre. La mort de Carles de Viana, triat com hereu de la corona catalana i potser emmetzinat per la mare del futur Ferran el Catòlic, va portar Catalunya als deu anys de guerra civil (1462-1472) i aquesta va conformar el present i futur del Comte de Pallars i la seva vida de lluita. Tots varen canviar de bàndol, però ell es mantingué fidel i no va ser perdonat mai. Si els seus enemics el volien trobar, que l’anessin a buscar a les seves muntanyes del Pallars. I si era un proscrit, moltes vegades es va comportar com a tal.

I així va venir la Guerra del Pallars (1484-1487). Ferran el Catòlic i els seus aliats el van anar a trobar i el Pallars no va poder ser un regne independent, perquè els reforços que Hug Roger va anar a buscar a França no van arribar a temps. El 1487, la seva esposa Caterina rendia el darrer bastió, el Castell de València d’Àneu. Els somni d’un Pallars lliure moria allí, i aquell dia en què el comtat passà a mans dels Cardona i el convertiren en marquesat.

Durant molts anys va buscar aliats a terres franceses amb l’objectiu derecuperar el comtat, fins que el 1503 va ser detingut a Nàpols. Resistí cinc anys a la presó de Xàtiva, un home vell i carregat de batalles, en condicions infrahumanes.

De tot això parla el guió que ha confeccionat aquest any el dramaturg Toni Alcalde en un muntatge teatral ple de sorpreses, entre elles la presència en projecció a la pantalla de l’actor pallarès Carles Canut, que es posa en la pell d’un dolent traïdor anomenat Matxicot: l’amic i capità d’Hug Roger que després comandava les tropes realistes que van fer caure el Castell i la Força d’Olp.

Com cada any, ens fem itinerants pel Pallars. Aquest 2013, el 15 d’agost a Olp, el 16 a Peramea i, com a novetat, el 17 a Ribera de Cardós.

Us convidem una altra vegada a popar de les nostres arrels històriques, per aportar la nostra pertinença pallaresa a la consecució d’una Catalunya lliure.

Josep de Moner