L'any d'Occitània

 

Anònim

Vilaweb 23,05.13

 

 

La ciutat de Lleida fa temps que té un lligam especial amb el país veí del nord, Occitània. Hi té força a veure que la Universitat de Lleida aculli des del 2006 la dinàmica Càtedra d'Estudis Occitans, que ha aconseguit portar l'any vinent a la capital del Segrià l'XI Congrés de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans. Serà la primera vegada que es farà en un territori, Catalunya, on l'occità és llengua oficial, des del 2006. Però també cal esmentar la important producció en occità aranès que fa l'editorial lleidatana Pagès i els premis Llanterna Digital, nascuts fa vuit anys de la Coordinadora de Serveis Lingüistics de Lleida per a 'contribuir al foment de l'ús del català i l'occità, i promoure la creació audiovisual en aquestes llengües per mitjà de curtmetratges'.

Partint d'aquesta base, no és estrany que la Paeria de Lleida hagi decidit declarar el 2013 l'Any d'Occitània, en commemoració de dos importants aniversaris: els vuit-cents anys de la batalla de Muret (el 12 de setembre de 1213), que va posar fi al control català de les terres occitanes, i els set-cents anys de la signatura de la Querimònia (23 d'agost de 1313), un privilegi concedit pel rei Jaume II on es reconeixien els drets històrics de la Vall d'Aran. La ciutat ha preparat per als mesos vinents, doncs, tot un seguit d'activitats relacionades amb aquests fets i, també, amb la llengua occitana.

 

 

La batalla de Muret

 

El 12 de setembre de 1213, a l'actual terme municipal de Muret (Occitània), va tenir lloc una decisiva batalla per a la història de Catalunya i Occitània. El comte occità Ramon VI de Tolosa, juntament amb els seus aliats catalans capitanejats pel rei Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, hi van lluitar contra les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort. La mort del rei Pere al camp de batalla va marcar l'aturada de l'expansió catalanoaragonesa al nord del Pirineu i el preludi de la dominació francesa sobre Occitània. Però Muret no va ser sols una derrota militar, sinó també religiosa: els càtars (o albigesos), una heretgia molt estesa per Occitània i partidària de la tornada a les essències primitives del cristianisme, havien posat totes les esperances en la protecció de Pere el Catòlic contra la persecució de Simó de Montfort i els francesos.

 

Querimònia

 

El document conegut com la Querimònia és un conjunt de privilegis concedits el 1313 pel rei Jaume II a la Vall d'Aran, quan aquest petit territori occità va tornar al domini de la corona catalano-aragonesa i s'hi va vincular definitivament. S'hi confirmaven els costums i usos consuetudinaris de la vall, i, a la vegada, s'hi recompensava l’adhesió que feren els aranesos al rei acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis. La Querimònia, veritable carta magna aranesa, fou signada per Jaume II a Lleida el 23 d’agost de 1313 i confirmada posteriorment per tots els monarques de la corona catalanoaragonesa i àdhuc pels reis d’Espanya de la casa de Borbó, fins a Ferran VII (1817) i Isabel II (1846).

 

Grana Patzeria

 

Encara hi ha una altra data històrica a commemorar enguany. L'anomenat tractat de 'lies e patzeries' (acords i paus) del pla d’Arrem es va signar el 22 d’abril de 1513, en ple conflicte entre les monarquies hispànica i francesa, per tal de restablir la pau i la col·laboració a escala local entre les veïnes valls de la Ribagorça i Benasc (Aragó), Conca de Tremp (Catalunya), Coserans (Arieja), Comenge (Alta Garona) i l'Aran. Els acords feien referència al dret de pas, el trànsit de ramats i mercaderies, el repartiment de pastures i de l'aigua…, i actualment, cinc-cents anys després, es continuen aplicant.