Carles Camp. Els catalans i la batalla de Pavía (1525)

La batalla de Pavia va tenir lloc el 24 de febrer de 1525, prop d’aquesta ciutat del nord d’Itàlia. Va ser la batalla decisiva de les guerres que, des de feia més de vint anys, enfrontava Catalunya i França pel control d’Itàlia.

L’exèrcit de Carles I format per uns 6.000 espanyols i un nombre indeterminat de lansquenets alemanys, entre 13.000 i 17.500 segons les fonts, juntament amb alguns aliats italians, van derrotar l’exèrcit francès i els seus aliats italians.

La victòria, que era la victòria final després d’un seguit de derrotes franceses, va ser absolutament aclaparadora. L’ús massiu de l’arcabús per primera vegada va delmar la cavalleria francesa. Es calcula que hi van morir entre 5.000 i 8.000 cavallers francesos, entre els quals la flor i nata de la noblesa francesa. Fins i tot, el rei de França, Francesc I, hi va ser fet presoner. Es considera aquesta batalla com la fi de l’ús militar de la cavalleria medieval. La derrota va ser tan contundent que França no va tornar a mostrar desitjos d’expansió cap a Itàlia fins als temps de Napoleó, gairebé tres-cents anys després.

La historiografia oficial reivindica per a Castella els mèrits d’aquesta proesa militar. Expliquen que el rei francès va ser dut presoner a Madrid. Se sap segur que, primerament, va ser dut a Palamós, després a Barcelona i finalment a València. És molt estrany que el duguessin a Madrid. No té cap sentit. A València estava prou ben guardat. I si el volien dur terra endins per dificultar-ne una possible fuga no haurien dut un pres d’aquest nivell a un poble petit com era Madrid llavors. Si hagués estat Toledo, per exemple, o Valladolid o Burgos seria plausible. Això fa tuf a invenció més si tenim en compte que molts historiadors s’obliden d’esmentar aquests sojorns del rei francès per terres catalanes i valencianes.

En qualsevol cas, la historiografia oficial s’entesta a donar per suposat que espanyol vol dir castellà ja que, sempre segons la versió oficial, en aquell moment Catalunya estava totalment eclipsada per la totpoderosa i puixant Castella. S’explica que l’exèrcit imperial estava comandat pel borgonyó Carlos de Lannoy, virrei de Nàpols entre 1522 i 1527, l’alemany Jorge de Fundsberg, i els castellans Antonio Leiva i Fernando de Ávalos. Ves a saber com es deien realment aquests militars espanyols vista la desbordant imaginació d’alguns historiadors. Fins arriben al punt d’atribuir a un basc i, per tant, súbdit castellà, a qui anomenen Juan de Urbieta Berástegui y de Lego, el mèrit d’haver capturat el rei francès, quan està més que documentat que tal proesa va ser feta per un català, el tortosí Joan d’Aldana.

I, per si hi hagués algun dubte que va ser una victòria catalana, veiem com va representar la batalla un pintor de l’època:

Podem veure perfectament les ensenyes que duien els imperials. Hi surt clarament la bandera catalana al costat de la creu dels Habsburg i les dels altres dominis de Carles I. Enlloc s’hi veuen els castells i lleons de Castella, que ni tant sols van ser presents i que no van participar en absolut en aquesta batalla tan important i decisiva que el nostre rei Carles I va lliurar contra el seu arxienemic, el rei de França.

Carles Camp

30 de setembre de 2013