Enric Vila. El doble assassinat de Prim

Enric Vila

El Singular Digital, 14.10.13

 

 

He llegit una biografia de Bismark de 1899, escrita per un anglès irònic i clarivident anomenat James Wycliffe Headlam, que m'ha fet pensar en el general Prim i en la dificultat de l'empresa que volia dur a terme. La trampa que fan amb Prim els historiadors que necessiten justificar la sacrosanta unitat d'Espanya és aïllar la seva personalitat del context Europeu. Així ens trobem que Prim, que és un personatge que serviria per explicar el pas de l'Europa de Metternich a l'Europa de les dues guerres mundials, no passa de ser una figura casposa que només serveix per explicar quatre anècdotes castisses i discutir sobre l'espanyolitat de Catalunya.

Prim és una figura difícil perquè era català en una Europa molt marcada pels Estats Nació i per les seves capitals i també perquè després de 1714 la manera que Madrid va trobar de mantenir la unitat d'Espanya sense l'or de les Amèriques va ser aïllant la península d'Europa. L'únic moment que l'Estat espanyol surt esmentat en la biografia de Wycliffe és quan parla de la proposta que el general Prim va trametre al príncep Leopold de Prússia oferint-li la corona d'Espanya. Prim és una de les poques figures de la política espanyola amb autèntica projecció internacional. Jo crec que això és perquè no tenia el cul llogat per la xarxa clientelar creada pels borbons i, per tant, perquè no va ser mai un ninot de França o Anglaterra.

Quan Wycliffe parla de la proposta de Prim diu que probablement estava feta amb bona intenció, però aleshores comença a enumerar tots els avantatges que Bismark li veia i penses que o bé el general era idiota o bé era conscient que el seu projecte d'europeïtzar Espanya es produiria en detriment de l'Estat francès i fins i tot de la Gran Bretanya. El mateix biògraf diu que tothom sabia que París no donaria el seu consentiment a la candidatura i que Prim va acordar de mantenir-la en secret fins el dia de la votació a corts per fer el procés irreversible i que Napoleó III hagués de triar entre acceptar el nou monarca -cosa que probablement produiria la seva caiguda- o bé anar a una guerra en dos fronts contra Prússia i Espanya.

Si Espanya existís més enllà de la propaganda i de la geografia potser algú hauria estudiat per què a diferència de Cavour, de Disraeli o de Bismark, Prim va fracassar. No crec que fos per manca de talent que la fortuna no el va somriure, com a d'altres líders de la seva època. Per treure el General Prim del folklore i la superstició, però, caldria explicar més honestament quin paper han jugat els catalans dins l"Estat espanyol i per què Burke va poder dir que Espanya era una gran balena embarrancada a les costes d'Europa a mitjans segle XVIII. Aleshores aflorarien alguns dels aspectes que no es volen tocar sobre el preu que els castellans van pagar per guanyar la guerra de successió i sobre la persistència sorprenent de l'anomenat problema català.

Es veuria que Prim desafiava massa poders alhora. El poder dels borbons, el poder de Castella sobre Catalunya, el poder que França i Anglaterra tenien sobre l'Estat espanyol des de la guerra de successió i el poder que el nord d'Europa té encara sobre el mediterrani. Es veuria que el projecte de Prim anava lligat a la unificació d'Itàlia i que rere l'Espanya de cartró pedra del discurs decimonònic hi havia una realitat molt més complexa i segurament més potent que l'actual, cada cop més asfixiada per la colossal fatxenderia de Madrid. En definitiva, es veuria que l'Europa comercial i l'Europa burocràtica xoquen de manera cíclica i que, fins ara, Espanya i especialment els catalans sempre n'hem pagat els plats trencats.

És clar que si a Madrid creuen que la Via Catalana és una manifestació nazi què vols que expliquin del general Prim?