GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Carles Camp. Les incoherències historiogràfiques del president Alberto Fabra

Carles Camp. Les incoherències historiogràfiques del president Alberto Fabra


El passat dia 8 d’octubre de 2013, el senyor Alberto Fabra, president de la Comunidad Valenciana, va fer un discurs solemne al monestir del Puig, al mateix lloc on Jaume I hi tenia acampat l’exèrcit catalanoaragonès que assetjava la ciutat de València, amb motiu de la celebració del 775è aniversari de la constitució del regne de València.

Va iniciar el seu discurs amb una prou encertada descripció del que s’hi estava commemorant:

“Demà celebrem que som valencians. No celebrem una batalla, ni la conquesta territorial, celebrem que el Conqueridor va fundar un nou regne lliure i independent, amb moneda pròpia, institucions i lleis pròpies que més tard van donar lloc als Furs”.

És un bon resum, tret que, de fet, va haver-hi una conquesta, que no va ser pacífica, i de batalles i violència n’hi va haver un munt. A part d’aquest matís, és una descripció correcta, especialment del fet que el País Valencià es va constituir en REGNE, no en Comunitat, que a més era LLIURE I INDEPENDENT.

Però va acabar el seu discurs dient:

“[els valencians] volem ser, un poble que, amb identitat pròpia com a nacionalitat històrica, creu en la unitat de la nació espanyola com a únic model d’estat”.

La contradicció és verament xocant: admira Jaume I com a fundador d’un regne lliure i independent i, alhora, lloa el fet que el País Valencià ara no ho sigui. Com s’entén?

És a dir, que als valencians els agrada haver passat de ser un país lliure i independent amb estat propi, moneda pròpia i lleis pròpies a ser una regió espanyola; els agrada haver passat de ser un país a ser una Comunidad Autónoma, una comunitat com una simple escala de veïns.

Els encanta als valencians, pel que sembla, viure en una estatus de colònia. Els agrada molt patir un espoli fiscal considerable, d’uns 7.000 milions d’euros anuals segons dades del Gobierno de España. Els agrada veure la seva bandera manipulada i el seu idioma perseguit, i també els agrada que els grups ultres feixistes cometin tota mena d’atemptats, insults, amenaces i delictes diversos, alguns d’ells extremadament greus,  amb total i absoluta impunitat. Fins i tot els deu fer il·lusió de tenir la llibreria que més atemptats a sofert a l’Europa Occidental des de la Segona Guerra Mundial, la Llibreria 3 i 4.

El senyor Fabra no esmenta que el País Valencià, el Regne de València, és d’Espanya gràcies a una invasió militar, o sia, que això que tant diu que els agrada va ser, en realitat, el resultat d’un acte de violència extrema i no la voluntat lliure dels valencians.

Espoli econòmic, persecució de la llengua pròpia, ocupació militar i no respecte a les llibertats, el mateix del que fa poc ja vam explicar sobre el Principat.

 http://www.histocat.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART02376&PatronBusquedaDescripcion=margallo

 

Jaume I va voler un regne lliure i independent, amb estat propi. Si hagués volgut, senzillament l’hauria incorporat a Catalunya tal com van fer els castellans amb Múrcia, Toledo o Andalusia i, el 1707, també al País Valencià el 1707. Però no, va fundar un regne, va engegar un país sobirà, amb estat propi, i no aquesta trista región española a la qual l’han rebaixada els espanyols amb una invasió militar i amb un extenuant, vergonyant i humiliant sotmetiment colonial.

 

Carles Camp

22/10/2013

 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici