El coneixement de la història del president Rajoy

 El passat 23 de setembre de 2013, el president del gobierno de España Mariano Rajoy va concedir una entrevista a The Wall Street Journal, un dels diaris més prestigiosos del món.

 Entre altres aspectes de l’entrevista que ara no vénen al cas, preguntat sobre el tema de Catalunya va afirmar que els processos independentistes van contra la Història, literalment que van “contra l’evolució natural del món’”. I, concretament, en contra del procés de la Unió Europea.

 Sobre aquesta darrera afirmació ningú pot dubtar de la secular vocació europeista dels catalans. La nostra suposada sortida de la UE, segons els espanyols definitiva, només és una altra amenaça de pinxo de taverna destinada a fer-nos por, una més del seguit de missatges d’amor que estem rebent des de la Villa y Corte i que tant han augmentat en quantitat i en agressivitat el darrer any.

 Pel que fa a la primera afirmació, és d’una absoluta i total falsedat ja que, des de fa més de dos-cents anys no deixen d’aparèixer nous estats arreu del planeta.

A les acaballes del segle XVIII i en les primeres dècades del segle XIX, va ser el gran procés descolonitzador d’Amèrica el que va donar lloc al naixement d’un munt de nous estats.

 Des d’inicis del segle XIX fins just després de la I Guerra Mundial, va ser el torn de l’Europa del Nord (desmembrament de Dinamarca i de Suècia) i de l’Europa Oriental (desmembrament dels imperis austrohongarès i turc). Els anys 50 i 60 del segle XX va ser el torn de l’Àfrica (on el procés encara no s’ha acabat del tot) i de l’Àsia (on hi ha múltiples tensions independentistes arreu i hi continuen naixent estats) fruit, sobretot, del desmembrament dels imperis colonials anglès, francès i portuguès. Els anys 80 i 90 va venir la segona tongada de naixements de nous estats a l’Europa Oriental amb l’ensorrament de la Unió soviètica i el desmembrament de Iugoslàvia.

 Aquests han estat els principals corrents de naixements de nous estats, però paral·lelament no n’han deixat de néixer de nous en diferents zones del món.

Res no dóna a entendre que el procés s’hagi d’aturar, i molt menys a l’Àsia i, sobretot, a l’Europa Occidental.

 Una prova fefaent de tot aquest procés ens el dóna el número d’estats que integren la Organització de les Nacions Unides (ONU). Quan es va fundar, l’ONU l’any 1945, tenia 51 membres. Ara en són 193, és a dir, gairebé el quàdruple, la qual cosa fa una mitja de més de 2 estats nous cada any. Quan vaig néixer, el 1960, n’hi havia 99, ara n’hi ha 94 més.

 El detall es pot veure en aquest enllaç fet pel mateix organisme de l’ONU:

 http://www.un.org/es/members/growth.shtml

 Ras i curt: el senyor Mariano Rajoy ha dit una solemne bestiesa, una altra més, i no a qualsevol, sinó a un dels diaris més prestigiosos del món, el The Wall Street Journal, el nivell dels lectors del qual és alt o molt alt i coneixen la realitat del món i la seva evolució. El senyor Rajoy, el gobierno de España i la marca España han tornat a fer un solemne i sonat ridícul.

 Com que cal suposar que una persona que arriba a un càrrec com el que ocupa el senyor Rajoy ha de tenir un cert nivell de coneixements, hem d’entendre que aquestes declaracions tan summament errònies tenen una molt clara i evident mala intenció: la d’enviar-nos un nou missatge desencoratjador als catalans, un d’aquests que ja fa temps que no ens fan ni fred ni calor.

 Carles Camp

08/11/2013