124: Miquel Serra (1658-1733), pintor català a Marsella

Quatre de les 100 pintures que expliquen, segons Jean Lacouture (Histoire de la France en 100 tableaux. Paris, 1996) són d’autor català. Una d’aquestes quatre és: Marsella durant la pesta. La pintura que Lacouture recull a la seva antologia és una de les moltes que el pintor català Miquel Serra i Arbós (Tarragona, 1658-Marsella, 1733) dedicà a la històrica epidèmia de pesta que assolà la ciutat de Marsella a la segona dècada del segle XVIII. Una epidèmia en què moriren el 50% dels marsellesos.

Miquel Serra s’havia format a la cartoixa d’Escaladei, amb Joaquim Juncosa, que el féu marxar a Itàlia: Roma, Nàpols, Gènova. El 1676, Serra s’instal·là a Marsella. Hi treballaria, sense quasi interrupcions, durant cinquanta anys. Esdevindria el pintor dels convents d’alguns ordes religiosos catòlics, el retratista de la noblesa local, l’autor dels decorats de les grans òperes representades a la ciutat.

Des de 1690, fou ciutadà de dret de Marsella, per bé que s’havia casat cinc anys abans amb una marsellesa, Flora Regimond, de qui tindria cinc fills. El 1692, fou elegit síndic d’una confraria marsellesa. El 1704 anà, per poc temps, a París on fou presentat a l’Académie Royale de Peinture.

La gravíssima epidèmia de pesta que mig destruí la societat de la ciutat i el port (el més important de França i, aleshores, de  la Mediterrània occidental), capgirà els temes de la pintura de Miquel Serra. Passà de la pintura religiosa i mitològica i dels retrats de les grans personalitats del microcosmos marsellès a pintar escenes de desolació i mort a Marsella. Jean Lacouture, triant una obra de “le peintre catalan Michel Serre”, s’apunta a un valor mai posat en qüestió.

Francesc Roca

20 minutos