Carles Camp. La batalla de l’illa Terceira

El 4 d’agost de 1578, va morir el rei Sebastià I de Portugal en la batalla de Qsar el Kebir, al Marroc. Millor dit, se’l va donar per mort ja que el seu cadàver no va aparèixer i ningú del bàndol musulmà va reivindicar ni haver-lo mort, ni haver-lo fet presoner, ni que fos per demanar-ne després un rescat. Una part de la historiografia defensa que va sobreviure a la batalla i que, posteriorment, va ser assassinat seguint instruccions de Felip II de Castella per la raons que ara s’explicaran[1] .

 Fos com fos, la qüestió és que, oficialment, el rei Sebastià havia mort sense descendència i no hi havia un hereu clar al tron . Felip II de Castella, al·legant el parentiu que tenia amb el suposat rei difunt, va reivindicar per a ell el tron portuguès. Per fer valdre les seves raons, el 1580, va enviar un exèrcit a Lisboa, comandat pel duc d’Alba, per convèncer als portuguesos de la validesa dels seus drets. Les Corts de Tomar el van reconèixer com a rei, Felip I de Portugal.

 Els fidels a la dinastia pròpia, que defensaven Don Antonio, Prior de Crato, com a rei legítim del seu país, es van concentrar a les illes Açores. Felip II va decidir enviar una flota per acabar amb aquest nucli resistent que, a més, ocupava unes illes situades al mig de l’Atlàntic i, per tant, de gran importància estratègica.                                         

Segons la historiografia oficial, la flota que s’hi va enviar era mixta: portuguesa i castellana. La flota havia de ser potent, ja que la marina de guerra francesa donava suport a aquest patriotes portuguesos amb la més que justificada temença que si Felip II de Castella consolidava el seu domini sobre Portugal i el seu imperi colonial, esdevindria un rei molt més poderós del que ja era. França va enviar una flota a les Açores amb aquesta finalitat. 

Felip envia la primera flota, gallega, a les ordres d’un Pedro Valdés, el 1581. Cal preguntar-se d’on hauria sorgit tal flota d’una zona on només hi havia pescadors. Aquesta flota venia reforçada per 12 naus portugueses comandades per Galceran Fenollet, l’únic català reconegut que hi va participar (la censura tampoc és perfecta) i com a mestre de camp un tal Lope de Figueroa. Cal preguntar-se també com és que un català se’n va a Lisboa a preparar una flota quan hi havia unes magnífiques drassanes a Barcelona, amb tot el personal preparat i tots els proveïdors necessaris a l’abast, i tots plegats més ben coneguts que uns desconeguts portuguesos. No s’entén com agafa un castellà com a segon, si no és que fos una imposició del monarca castellà. 

Poden raure a l’illa de San Miguel, que s’havia declarat fidel a Felip, però no poden atacar l’illa Terceira perquè troben més resistència de l’esperada. S’hi envien de reforç quatre naus guipuscoanes a les ordres d’un Rui Díaz de Mendoza. No sé com es poden fer naus de guerra en un país on només hi havia baleners i bacallaners. La flota ‘guipuscoana’ rebutja amb èxit un atac francès a San Miguel. 

Felip II de Castella encarrega a Álvaro de Bazán que prepari una flota prou potent per derrotar la flota francesa i ocupar les Açores definitivament. Les flotes es construeixen a Lisboa i a Sevilla. Lisboa és plausible, però no ho és gens això de Sevilla, ja que les drassanes d’aquesta ciutat no es feien servir per a la construcció naval sinó per fabricar-hi armes i carruatges: allí hi havia la famosa Maestranza de Sevilla. A l’espai sobrant, s’hi feia el mercat del peix, obres de teatre i era seu d’una orde religiosa. No hi havia espai per a la construcció naval i no n’hi havia hagut des de l’època musulmana. 

Els homes que hi van anar ens diuen que eren majoritàriament portuguesos, encara que també hi havia espanyols (suposem que volen dir castellans), italians i alemanys. La flota de Felip estava composta per dos galions reials, 10 naus guipuscoanes, 8 portugueses i castellanes, 10 urques flamenques i una levantisca i 5 petites embarcacions auxiliars de desembarcament anomenades pataches. Veiem com una petita patinada de la censura confessa la presència almenys d’una embarcació catalana o valenciana. De totes aquestes, només en van ser presents 25 en el moment del combat. 

La flota de Felip (crec incorrecte anomenar-la ‘espanyola’ com fa la historiografia) estava sota les ordres d’Álvaro de Bazán, Marqués de Santa Cruz i s’enfrontava a la flota francesa –amb un petit suport anglès- comandada per Philip Strozzi, fill del mariscal de França. Eren, en total ,més de 60 naus, entre 6.000 i 7.000 soldats, o sia, més del doble. 

Malgrat tot, la flota de Felip de Castella va sortir vencedora de forma aclaparadora. Per part espanyola van haver-hi 224 morts i 550 ferits, cap vaixell perdut, encara que tots van quedar més o menys tocats. De la banda francesa, van haver-hi uns 2.000 morts, cal suposar que un nombre més gran de ferits i 10 naus grans enfonsades. Entre els morts, hi havia el mateix almirall Strozzi. 

De la batalla, transcorreguda entre el 24 i el 30 de juliol de 1582, destaca la proesa del San Mateo, manada pel molt castellà Lope de Figueroa, la qual es va quedar enrere del conjunt de la flota i els francesos, veient-la presa fàcil, la van fer abordar alhora per la nau almirall i la capitana de la seva flota, una per cada costat, mentre tres naus franceses la bombardejaven per proa i popa. Els francesos van ser totalment rebutjats i van patir una duríssima i humiliant derrota malgrat el seu avantatge. 

Aquí veiem, però, una imatge de l’època del San Mateo on s’hi pot veure, de forma ben clara, la bandera de l’embarcació, prova documental que la flota que va derrotar portuguesos i francesos a les Açores era la catalana, per la senzilla raó que la castellana no existia. El suposat protagonisme castellà en la batalla de l’illa Terceira és un altre invent de la censura.

La primera línia felipista, manada pels castellans Garagaza, Villaviciosa i Miguel de Oquendo entre d’altres, ve a ajudar al San Mateo i poc després s’hi afegeix el gruix de la flota. La flota de Felip va obtenir una total i absoluta victòria, com he explicat més amunt. El pretendent portuguès Don Antonio va fugir i Felip va esdevenir monarca portuguès ja del tot, sense dubtes ni oposicions.

 Per si hi hagué algun dubte de l’absència de castellans i portuguesos en l’exèrcit i la flota invasora i l’absolut protagonisme català només cal observar aquesta pintura que descriu el desembarcament de l’exèrcit espanyol a les Açores

L’única bandera de Castella que s’hi observa és en el pal major de la nau Almirall, de ben segur una imposició de Felip II de Castella. Totes les demés banderes són o banderes catalanes o les de Sant Jordi, pròpies de l’exèrcit català.

 Això evidencia que els noms de les embarcacions, els ports de sortida i els noms dels capitans que manaven aquesta flota han estat manipulats amb la mateixa fi de sempre: falsificar els fets per a demostrar el poder de la puixant Castella davant la decadent Catalunya.

 Catalunya era l’únic regne de Felip que tenia capacitat d’organitzar amb èxit una flota com aquesta i derrotar a una flota francesa el doble de gran, que des dels temps de Roger de Lauria ja li tenia la mida presa. 

Carles Camp

 Octubre 2013