GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Jordi Joan Baños.Fra Jordà Català, el Marco Polo Català

Jordi Joan Baños.Fra Jordà Català, el Marco Polo Català


Qui va ser el primer ibèric que va trepitjar l'índia? I el primer bisbe d'aques­tes terres? Quin dels seus cronistes destaca entre Marco Polo i ïbn Battuta? La resposta a les tres preguntes és, segurament, aquesta: Jordà el català, autor de Mirabilia descrípta, frare que el papa Joan XXII va anomenar Jordanus catalanus a la butlla amb què el nomenava bisbe de la capital de les espècies: Columbus.

 Se sap tan poc de fra Jordà que França ha intentat apropiar-se'l des que el manuscrit llatí de les seves "meravelles descrites" fos rescatat al Londres del segle XIX per un diplomàtic francès. Encara que aquest mateix diplomàtic va observar que havia de formar part d'un relat "més complet, potser es­crit en llengua vulgar", sense aclarir que només podia ser el català (o, més difícilment, l'occità).

Sabem que el missioner dominic va estudiar persa a Tartària cap al 1320. Des d'allà va emprendre un viatge cap a la costa malabar amb quatre franciscans que es dirigien a la Xina, però que van ser martiritzats prop de Bombai. Després d'informar en dues cartes, signades com a Jordanus, el frare va continuar predicant contra vent i marea. Fins que, de tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, rememora la seva experiència, sucosa en exotisme: monsó, rinoceronts, doma d'elefants, mangos. I el Papa el premia amb el primer bisbat a l'índia. Tanmateix, un any després encara no havia partit. Encara que segons jes cròniques dels portuguesos a l'Índia -que també se l'apropiaven- va tornar i va ser martiritzat a Bombai, on dos segles després haurien trobat un ídol amb hàbit dominic.

 L'informe de fra Jordà va arribar d'alguna manera a la cort de Barcelona o Mallorca, ja que el superb Atles català de 1375 en reprodueix els topònims i l'error de dir Jana en comptes de Java. Potser perquè al convent on el dominic relata la seva crònica hi ha també el protegit del rei d'Aragó a la cort papal, Ferrer d'Abella, futur bisbe de Barcelona.

 La hipòtesi francesa es basa en el fet que el manuscrit -que no és l'original- introdueix l'autor com a "Jordanus, oriünd de Severac" (en una comarca occitana que havia estat vassalla de Barcelona). Després la còpia comença a mitja frase i amb el viatge ja iniciat, i amaga d'on ha salpat. Es remarcable que el sobrenom catalanus -que coneixem per la butlla- desaparegui.

 Els estudiosos francesos han volgut despatxar l'esmentat catalanus com un cognom, que recordaria tot just l'origen català de la seva família. Però no hi ha cap Jordanus Catalanus als registres dominics de França, ni als civils de Severac del Castèl, localitat molt historiada on mai no havien sentit a parlar del seu "il·lustre veí".

 El jesuïta Jordi Gispert (63 anys a l'índia) va traduir al seu dia la butlla en què s'esmenta Jordanus Catalanus. "No és un cognom, sinó la indicació que fra Jor­dà era català", opina. Una cosa habitual en altres frares medievals, com Ferrarius Catalanus.

 Els registres de la "Companyia dels que peregrinen per Crist entre els pagans" (branca dels dominics que formava predicadors de diverses nacions a quatre convents orientals) recullen mitja dotzena d'escriptors, un dels quals és Jordanus. Cap dels altres cinc no figura amb cognom, només hi apareix el nom (monàstic) i gentilici (nació o ciutat).

 Jordanus Catalanus és citat com a "frare català" a Pharmacographia Indica, obra britànica del segle XIX. Ja al segle XVII, Nicolás Antonio l'incloïa al seu registre d'autors ibèrics en qualsevol llengua. Antonio García-Espada, autor de Marco Polo y la cruzada, no té "cap dubte que era català".

 Aquest professor universitari, que ha seguit els passos "de Jordano Catalan" sospita que el seu origen real va ser manipulat per qui va ser el seu arquebisbe a Orient, Guillelmus Adae, que a Avinyó va dedicar al rei de França un manual de croada.

 Després de la pèrdua de Terra Santa circulaven plans per empobrir el sultà del Caire, mitjancer de les espècies. La seva ruïna, unida a l'aliança amb armenis, tàrtars o el preste Joan, havia de permetre finalment la recuperació de Jerusalem. Entre els anys 1330 i 1336 tomen a bufar aires de croada, per a la qual el papa Joan XXII ha nomenat capità l'entusiasta Felip VI de França, relegant així el rei d'Aragó ("només em fa greuges"), aspirant des de l'època de Ramon Llull, ideòleg de la missió a Orient.

 A les seves cartes, Jordanus demana "unes naus del Papa al mar Indi". Però la descripció de l'Índia de Mirabilia descrípta conclou així: "El rei de França podria sotmetre el món sencer sota el seu domini i el de la fe cristiana sense l'ajuda de ningú". Poc menys que una arenga amb l'objectiu d'instigar l'ardor creuat de Felip VI, tan descaradament que fa sospitar que sigui apòcrifa -dic­tada al copista des de les altes instàncies d'Avinyó, curials o dominiques -com ho podria ser la introducció del manuscrit i la seva menció a Severac. De fet, el pergamí acompanyava sis cròniques més del mateix to: Orient i reconquesta.

 Les grans cròniques asiàtiques de l'època, de Marco Polo o Odorico -que el rei Joan el Caçador devoraria- van ser dictades. Però Mirabilia descrípta hauria estat escrita pel missioner, segons els experts, la qual cosa reforça la hipòtesi que la redacció original va ser en català. El seu llatí és impropi d'un predicador docte, mentre que un original occità és improbable, per època i gènere.

 En canvi, les cròniques catalanes estan en el seu apogeu -Ramon Muntaner acaba d'escriure la seva- igual que l'expansió oriental catalanoaragonesa, que acaba d'afegir Sardenya a Sicília i Atenes. Barcelona era la gran importadora d'espècies índies -amb Gènova i Venècia- i la correspondència dels seus comtes demostra el seu interès precoç pel "Prestre Johan" i per "les índies". Un somni català abans de ser adoptat amb més èxit per portuguesos i castellans.

 Quan un altre frare, Marignolli, va arribar l'any 1346 a Columbus -avui Kollam, a Kerala- no va trobar el bisbe Jordà, però sí que va trobar una església de nom significatiu que es va suposar construïda per ell: Sant Jordi dels llatins.»

 

Jordi Joan Baños

La Vanguardia 14/07/2013



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici