Armand Sanmamed. Montserrat al món

El culte a la Mare de Déu de Montserrat es va estendre ben aviat més enllà de les terres catalanes, cap a la península Ibèrica i Europa. L’imperi català el va difondre per la conca mediterrània, sobretot a Itàlia, on hi té dedicades més de cent cinquanta esglésies i capelles. Un cas especial és el de Roma on els Borja que van dedicar la capella de Nostra Signora in Monte, al capdamunt de les escales de la Plaça d’Espanya (en aquell temps els espanyols érem nosaltres) de Roma a la Mare de Déu de Montserrat. Els Borja també van iniciar la construcció de la Basílica de Santa Maria di Monserrato, a Roma, a la via Monserrato, acabada el segle XVI  Amb l’excusa que l’església de Santiago amenaçava ruïna, la titularitat d’aquesta última es va traslladar a la de Montserrat. La “fusió” es va produir a mitjans del segle XIX. Actualment, és la “Iglesia Nacional Española de Santiago y Montserrat”, tot i que els italians la continuen anomenant Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli. Podem inferir que, tot plegat, no va ser tan innocent i casual.

 L’imperi universal dels Habsburg, n’accentuarà l’expansió i consolidarà el culte montserratí a Europa (a Viena presidirà la capella palatina de la cort imperial) i al Nou Món. Montserrat va arribar a Amèrica amb Cristòfor Colom, que va batejar amb aquest nom una illa caribenya, actualment territori britànic d’ultramar. Se sap que el fill de Colom, Diego/Jaume, també era un gran devot de la Mare de Déu de Montserrat.

 Introduït pels descobridors, recordem que el primer vicari apostòlic Bernat de Boïl havia estat ermità de Montserrat, el culte a la Mare de Déu s’escampa arreu del continent. Els topònims Montserrat, Montserrate o Monserrate en són una prova.

 Al Brasil, hi ha més d’una dotzena d’esglésies i una abadia benedictina dedicades a Montserrat. És significatiu el cas de la ciutat de Santos, la ciutat més antiga fundada pels portuguesos, que té com a patrona la Mare de Déu de Montserrat.

 Llegim a catholics.net, el portal dels catòlics d’Amèrica Llatina:

 “Si para España, en los momentos de su plenitud histórica, la Virgen orena de Montserrat es la Virgen imperial que preside sus empresas y centra sus fervores marianos, la misma advocación de Santa María de Montserrat. se presenta en la historia de la piedade mariana como la primera advocación de origen geográfico que alcanza, con las proporciones de la época, un renombre universal.”

 Només cal fer una senzilla cerca a Google per comprovar la gran quantitat de topònims i espais de culte de tota mena que porten el nom o esta dedicats a la Mare de Déu arreu del planeta, des de Buenos Aires a Manila i Tòquio; Irlanda, Nova York, Praga, París, Bombai, Tànger o Montevideo

 Difusió en l’imaginari popular

 Aquesta extensió geogràfica és l’evidència de la popularitat de què ha gaudit i continua gaudint la devoció per la Mare de Déu de Montserrat entre els creients de tota mena i condició

 Tornem a catholics.net:

 “Es interminable la sucesión de personalidades señaladas por la devoción a Santa María de Montserrat. Los santos la visitan en su santuario: San Juan de Mata, San Pedro Nolasco, San Raimundo de Peñafort, San Vicente Ferrer, San Luis Gonzaga, San Francisco de Borja, San José de Calasanz, San Benito Labre, el Beato Diego de Cádiz, San Antonio María Claret, y sobre todo San Ignacio de Loyola, convertido en capitán del espíritu a los pies de la Virgen negra. Los monarcas y los poderosos suben también a honrarla en su montaña: después del paso de todos los reyes de la corona catalano-aragonesa, con sus dignatarios y con sus casas nobles, el emperador Carlos V visita Montserrat no menos de nueve veces y Felipe II, igualmente devoto de Santa María, se complace en la conversación con sus monjes y sus ermitaños. Es conocida la muerte de ambos monarcas sosteniendo en su mano vacilante la vela bendecida de Nuestra Señora de Montserrat. Los papas se sienten atraídos por la fama de los milagros y el fervor de las multitudes y colman de privilegios al santuario y a su Cofradía. Esa agrupación devota, instituida ya en el siglo XIII para prolongar con sus vínculos espirituales la permanencia de los fieles en Montserrat, constituye uno de los principales medios para la difusión del culto a la Virgen negra de la montaña, hasta llegar a la recobrada pujanza de nuestros días.

 Los poetas y literatos de todos los tiempos forman también en la sucesión de devotos de Santa María de Montserrat: Alfonso el Sabio la dedica varias cantigas, el canciller de Ayala, Cervantes, Lope de Vega, Goethe, Schiller, Mistral, con los escritores catalanes en su totalidad, cantan las glorias de la Moreneta, de su santuario, de su montaña.”

 Finalment, cal destacar la presència, tal vegada fortuïta, del massís de Montserrat en l’univers de l’esoterisme occidental, al ser identificada, en determinats cercles del romanticisme nacionalista alemany, amb la muntanya sagrada del Greal, que va tenir com a punt culminant la visita no gaire amistosa del cap de les SS Heinrich Himmler, el 1940.

Armand Sanmamed

26/10/2013