Carles Camp. La pasqua militar

Cada any, el dia 6 de gener, el Glorioso Ejército Español celebra el seu dia amb una cerimònia castrense.

Sa Majestat el Rei, com en el seu temps feia el dictador feixista Francisco Franco, rep solemnement, al Salón del Trono del Palacio Real de Madrid el Presidente del Gobierno de España, el Ministro de Defensa, els responsables dels tres exèrcits de Terra, Mar i Aire, de les Reales y Militares Órdenes de San Fernando y San Hermenegildo, de la Guardia Civil i de la Hermandad de Veteranos. Ve a ser, per a aquests col·lectius, la celebració de l’Any Nou. En els discursos de rigor es fa un repàs de l’any precedent, es fan auguris per a l’any que acaba de començar, es posen medalles. Tot molt correcte, i molt formal i tranquil. Aparentment.

Ara bé, per què el 6 de gener, justament? Contra el que pugui semblar no és perquè sigui la festivitat dels Reis Mags d’Orient, l’Epifania del Senyor. La data triada és per commemorar un fet molt més sinistre: la definitiva pèrdua de les llibertats en els Països Catalans i el definitiu anorreament del nostre idioma. M’explico.

A la signatura dels Tractats d’Utrech del 1713, Anglaterra, com a part de les trenta monedes de plata que va aconseguir per haver fet de Judes als catalans i no complir el Tractat de Gènova signat el 1705 amb Catalunya, va rebre la sobirania de l’illa de Menorca.

Van començar per a aquesta illa uns molts bons anys. El governador britànic va traslladar la capital de Ciutadella a Maó per allunyar-la dels centres de poder més rancis, tan eclesiàstics com civils, i poder introduir més fàcilment elements modernitzadors a l’illa. Els anglesos van introduir-hi novetats tècniques a l’agricultura, van millorar la ramaderia aportant sementals d’altres races per millorar les races autòctones, especialment el boví i, de retruc, els seus famosos formatges. En definitiva, una notable modernització tan econòmica com social a l’illa. Encara s’hi noten les seves empremtes, com el gust per la ginebra o el fet de celebrar el dia de les bromes l’1 d’abril, com fan els britànics, i no el 28 de desembre, com fem la resta.

A banda de tot això, prou important, els britànics van respectar les institucions pròpies de l’illa. Cert que depenien del governador posat per Gran Bretanya, però aquest deixava fer en la major part dels afers. A més, el català va continuar sent idioma oficial a l’illa. I l’anglès era també utilitzat en els casos més importants. Menorca s’havia salvat de l’absolutisme borbònic dèspota i castellanitzador que patien la resta dels Països Catalans i va poder gaudir durant la major part del segle XVIII d’un govern modern, constructiu, respectuós, benèvol i pacífic.

La situació va canviar totalment el 1782. En efecte, el dia 6 de gener d’aquell any una flota francoespanyola va atacar i assaltar la fortalesa britànica de Maó i va recuperar l’illa de Menorca per a la Monarquia Hispànica. I és la commemoració d’aquest aniversari el que celebra cada any el 6 de gener el Glorioso Ejército Español: la definitiva conquesta militar dels territoris de la Corona Catalana sota la bóta de l’absolutisme borbònic castellà, la culminació definitiva de l’ocupació militar dels Països Catalans, que encara dura. El Tractat d’Amiens de 1802, va significar la definitiva renúncia britànica a la possessió de l’illa.

És patètic, de totes maneres, alhora que altament significatiu, el fet que commemorin una victòria que, igual que la de l’11 de setembre de 1714, va necessitar l’ajuda francesa, la qual cosa demostra un cop més que l’exèrcit castellà mai ha sabut guanyar una guerra tot sol.

I, com havia passat al País Valencià el 1707, al Principat el 1714 i a la resta de les Balears el 1715, Menorca va veure anorreades totes les seves seculars institucions autònomes i les seves llibertats ancestrals. Tota l’autoritat va passar a dependre del capità general de Mallorca, ubicat a Ciutat de Mallorca. Alhora, el català també hi va ser bandejat, prohibit, i el castellà va passar a ser l’únic idioma oficial a l’illa, idioma que gairebé ningú ni tan sols entenia. Es va deixar de fer qualsevol gestió de l’economia de l’illa, que va passar a adquirir l’estatus de colònia com la resta, un lloc d’on simplement treure’n diners i prou.

Això és el que es commemora al Salón del Trono a Madrid cada 6 de gener.

Val a dir, però, que José María Aznar, quan era president del Gobierno de España va intentar traslladar la celebració o commemoració a la mateixa illa de Menorca. La societat menorquina, tan la política com la civil, s’hi vara negar en rodó. Tots hem de felicitar els menorquins, i agrair-los aquest magnífic i valent punt d’honor que van mostrar, i que ens omple a tots d’orgull. Moltes gràcies, Menorca.

Carles Camp