Carles Camp. Aragonesos allà on no hi van ser mai

Acabo de llegir l’obra Els catalans a Grècia, d’Eusebi Ayensa publicada per Editorial Base.

S’hi fa una descripció de les construccions, gairebé totes d’edificis militars o de defensa, que van construir o van fer els catalans a Grècia en els anys en que aquelles terres formaren part de la Corona Catalana, entre l‘any 1311 i la dècada de 1380. De fet, es tracta de la posada al dia de l’obra d’Antoni Rubió i Lluch escrita el 1908 Els castells catalans de la Grècia continental en què l’autor, amb l’ajuda d’arqueòlegs i historiadors grecs i de l’Institut Arqueològic Alemany d’Atenes, va fer un inventari complert d’aquestes construccions.

Eusebi Ayensa actualitza la feina de Rubió i Lluch. Alguns monuments estan en pitjor estat, perquè ningú se n’ha cuidat i molts d’ells estan, lamentablement, gairebé desapareguts. D’altres, afortunadament, han merescut les atencions de les autoritats gregues i estan força millor de com els va veure en Rubió ara fa més d’un segle. També esmena alguns errors atribuïbles a l’estat del coneixement de l’arqueologia d’aquell temps: construccions que s’havien atribuït als catalans però que, en realitat eren franceses o a l’inrevés

Però Ayensa no es queda aquí. D’una banda, fa un acurat, precís i molt ben documentat repàs històric dels principals personatges històrics de la Grècia catalana, catalans o no, especialment els vinculats a cada construcció, i ens explica, fins i tot, el rastre deixat per aquells catalans en l’imaginari col·lectiu en el folklore i la cultura gregues on, per cert, l’autor constata que hi vam deixar una imatge de violents i malvats, gairebé pitjor que la que tenen els turcs. Contribueix, així, a desmuntar el mite de poble pacífic que molts catalans s’autotribueixen. D’altra banda, l’autor ha fet una heroica recopilació de fotografies, actuals i antigues, dels monuments que s’han malmès amb el temps, de totes les construccions descrites i, a més, ens dóna una molt completa i acurada descripció de la manera d’arribar-hi, amb un detall i un rigor que moltes guies turístiques haurien d’envejar. Si hom és prou afortunat de disposar de temps i recursos per dedicar una llarga estada a Grècia i vol visitar les restes de les obres catalanes en aquest país, aquest és, sens dubte, un llibre molt adequat.

Però, tot i aquestes remarcables qualitats, l’obra té un greu defecte, indigne totalment d’un autor del seu nivell.

Resulta que, segons Ayensa, els reis catalans eren reis aragonesos, transmuta el Casal de Barcelona en el Casal d’Aragó, la cort catalana és transformada en la cort aragonesa, malgrat que tots els documents, escrits o fets escriure pels nostres reis o familiars seus o altres membres de la Cort, que no són en llatí, sempre són en català i els nostres reis apareixen amb la numerologia aragonesa, numerologia que ells no feien servir.

Si bé és cert que alguns almogàvers eren d’origen aragonès, tots els noms dels diferents personatges que van tenir algun poder a la Grècia catalana eren catalans i el català, juntament amb el llatí, era l’idioma usat en la documentació trobada en aquest període de la Grècia catalana. No hi ha ni un sol document en aragonès.

Tot plegat ens sembla molt lamentable. L’autor, un català de Figueres, es fa còmplice de l’intent d’historicidi que la historiografia espanyola perpetra contra Catalunya i els catalans i que pretén esborrar-nos de la Història en transformar-nos, de forma totalment inexacta i acientífica, en aragonesos. Més, si tenim en compte que els aragonesos no van participar pràcticament mai en la formació de l’imperi català (aragonès per als historiadors de l’Acadèmia espanyola).

És una llàstima que un llibre tan ben fet, al darrere del qual hi ha, de ben segur, moltes hores de bona feina, serveixi, no creiem que volgudament, aquests foscos interessos. Resulta realment molt trist veure com un català col·labora i es fa còmplice de tal iniquitat, de menysteniment de la història del poble català, d’una autèntica neteja ètnica historiogràfica.

I, encara sort, que no l’ha titulat Els aragonesos a Grècia’.

Carles Camp 

21/01/2014