Armand Sanmamed. Bonastruc ça Porta (Ramban) i l’origen de la càbala

A l’espai occitanocatalà de la segona meitat del segle XII, trobem l’origen i un dels focus més importants de difusió de la càbala, la tradició mística del judaisme. És a la Provença sota sobirania catalana on trobem el primer esment del mot càbala, al Sefer haBahir o Llibre de la Llum, obra escrita cap al 1180 i atribuïda per alguns autors al gironí Isaac el Cec, que va viure, aproximadament, entre 1165 i 1235 i va ser la figura central de la càbala antiga.

 En una època en què la comunió lingüística i política occitanocatalana afavoria la circulació i l’intercanvi d’idees entre els territoris a banda i banda dels Pirineus, l’autoritat i la influencia d’Isaac el Cec van ser decisives en el sorgiment de l’escola cabalística de Girona. L’escola, que va tenir una importància cabdal en l’evolució posterior de la càbala, va donar pensadors de la talla d’Azriel de Girona, Messullam ben Selomoh de Piera, Yehudà ben Yaqar, 'Ezra ben Šělomó, Ya'aqob ben Šešet o Yosef ben Šalom, entre d’altres. Però, sens dubte, el més influent i famós de tots ells va ser Moshe ben Nahman, Nahmànides, el gironí Bonastruc ça Porta.

 Bonastruc ça Porta, Nahmànides, filòsof, metge i poeta, va destacar des de ben jove pels seus coneixements i erudició. En vida, va ser considerat la més gran autoritat talmúdica de la seva època. Per la seva fama, es va veure obligat a participar en la Disputa de Barcelona (1263), controvèrsia religiosa que pretenia escatir si eren els jueus o els cristians els detentors de la fe veritable, presidida pel rei Jaume I. Tot i el bon paper que hi va fer, des del punt de vista del judaisme, o segurament per això, Nahmànides, que fins aleshores havia menat una vida força tranquil·la com a cap de les comunitats jueves catalanes i malgrat la bona opinió que d’ell tenia el rei Jaume, es va veure forçat a l’exili. Malgrat que, fins al final de la seva vida, va enyorar la seva Girona natal, mai més no hi va tornar i va morir en algun lloc indeterminat d’Israel, cap al 1270.

La càbala, conjunt de tradicions de caràcter místic i esotèric, ha tingut una importància fonamental en el pensament jueu, en general, i, en particular, en el hassídic que en deriva i ha influït poderosament en el pensament occidental (inclosa la cultura catalana, des de Ramon Llull fins a Salvador Espriu), especialment en l’humanisme italià (Pico della Mirandolla i d’altres), i, més endavant, podem trobar-ne rastres en autors com Schelling o Leibniz

 L’obra i el pensament de Bonastruc ça Porta, Nahmànides, el més cèlebre dels cabalistes gironins, va transcendir els límits estrictes locals i temporals de l’escola de Girona, per esdevenir un personatge central de la teologia jueva i un dels grans savis de l’Europa del seu temps. La seva memòria és preservada al modern estat d’Israel, on una de les principals avingudes de Jerusalem ha estat batejada amb el seu nom: l’Avinguda Ramban (acrònim de Rabí Mošé ben Nahman), que va del centre històric al parc on hi ha la Knesset –el parlament- israelià i el complex dels museus d’Israel i del Llibre, duu el nom d’aquest gran gironí universal.

Armand Sanmamed

28/01/2014