Francesc Roca. El 22% dels iberoamericans (i 2)

De fet, 22 de les 100 personalitats iberoamericanes que El País semanal considera que han contribuït més a definir els trets dominants del 2013 són personalitats catalanes. D'origen, o de destí. Encara que, ara mateix, algunes visquin molt lluny de l'àrea catalana.

Seguim els blocs o conjunts establerts pel setmanari. Els tres primers blocs són a la primera part d'aquest article (vegeu L'Econòmic 11-1-2014). Seguim amb el quart bloc: “Estrelles”. Tres de les quinze personalitats incloses en aquest bloc són catalanes de naixement.

Primer, els germans Joan, Josep i Jordi Roca de la ciutat de Girona. Els que regeixen el que ha estat definit com a millor restaurant del món per una revista britànica (dita, justament, Restaurant) que ha assolit fer-se escoltar. En aquest cas, les estrelles són uns cuiners que treballen en la seva pròpia empresa, que és la prolongació d'una empresa familiar de restauració que encara funciona. Un gran cuiner català el 2013 no ha de sorprendre molt, car sabem que, des dels seus inicis, al segle XV, la cuina catalana ha estat modèlica.

Segon, Daniel Brühl, “l'actor hispanoalemany nascut a Barcelona” que ha protagonitzat el film dedicat a presentar la trajectòria de l'anarquista català Salvador Puig Antich. Tampoc, aquí, la sorpresa ha d'ésser gran, atès el conegut alt nivell dels intèrprets catalans de teatre/cinema/dansa/música. La tercera estrella és el periodista Jordi Évole, format al controvertit món del Baix Llobregat, director i presentador d'un espai de televisió que fuig dels tòpics.

El cinquè bloc és el més nombrós: són 17 “creadors”. D'aquests, 4 són originaris del món català. Primer, el restaurador Albert Adrià, continuador de l'esperit d'El Bulli de Ferran Adrià; un altre cuiner català d'èxit en un país on menjar, i fer menjars, ha estat sempre un tema central. Els altres 3 creadors són: un director de museus d'art, Manuel Borja-Villel; una artista plàstica valenciana, Carme Calvo, i un escriptor, Luis Goytisolo, un dels tres germans barcelonins Goytisolo. El 2013, els mèrits de tots ells han estat reconeguts –això sí, molt tard- pels manaires de les terres de ponent.

Al sisè bloc, que inclou 17 personalitats considerades com a “Ciutadans” destacats, només hi ha un text (escrit per Ada Colau) que presenta dos funcionaris de justícia que treballen a l'àrea catalana. Són “dos jutges –un de València (Pedro Viguer), l'altre de Catalunya (José María Fernández Seijo)- que s'han pronunciat en contra de la llei hipotecària espanyola”. El rebuig judicial a una llei espanyola (que ha motivat dubtes fins i tot a les autoritats europees) s'ha limitat, el 2013, a València i Catalunya. L'atzar, o la necessitat?

En canvi, al setè bloc de personalitats destacades del 2013 dedicat al món dels “Esportistes”, la presència catalana és abassegadora. De 12 individualitats i/o equips destacats el 2013, segons El País semanal, n'hi ha 7 que tenen una relació directa amb clubs o equips catalans. Són: primer, els que corren amb motos, Pol Espargaró, Marc Màrquez i Maverick Viñales. Res d'estrany, si pensem que estem parlant d'un país on la indústria del motor (quatre rodes, dues rodes) ha estat una indústria molt potent. Segon, un futbolista argentí, Leo Messi, format en una escola del FC Barcelona dita La Masia. Tercer, les nedadores: Mireia Belmonte i l'equip espanyol de natació sincronitzada. Procedeixen d'un país on algú va arribar a construir la primera gran piscina d'aigua calenta de París. Quart, dos equips femenins espanyols més: el de waterpolo i el de bàsquet, amb Marta Xargay i Alba Torrens. Cinc, el tennista mallorquí Rafael Nadal, repetidament guanyador de tots els torneigs importants. La llarga influència del law tennis a la vora de la Mediterrània nord-occidental.

 Països Catalans

 Les 22 personalitats iberoamericanes originàries o connectades amb Catalunya, València i les Balears tenen, és clar, una gran varietat d'opcions polítiques personals. Ara, el 2013, s'ha multiplicat la pressió del partit conservador espanyol per fragmentar l'àrea catalanoparlant. Especialment, a l'escola pública de les Balears i la franja d'Aragó, i a la televisió pública valenciana. La raó és simple: els conservadors espanyols temen el contagi del gir polític català als territoris que consideren que són més susceptibles de contagi.

L’econòmic