GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
  > 
Carles Camp. Sant Romà de Sidillà o de les Arenes

Carles Camp. Sant Romà de Sidillà o de les Arenes


Al municipi de Foixà (Baix Empordà), prop de la llera del Ter, hi ha unes desconegudes restes medievals.

Es tracta de les restes d’una església i del poblat que l’envoltava. Per motius que es desconeixen el poblat va ser abandonat a primeries del segle XIV, i els delmes que cobrava aquella parròquia van passar a ser cobrats per la veïna parròquia de Sant Llorenç de les Arenes.

El seu nom original és Sant Romà de Sidillà, però també se’l coneix com Sant Romà de les Arenes. La gent de la zona l’anomena Sant Romanç, i així surt en els mapes, o Sansromanç, com surt a la web de l’Ajuntament de Foixà.

L’església es considera d’estil preromànic, ja que la seva part més antiga correspon al segle IX, encara que algun historiador va més enllà i data la primera obra constructora del segle VIII. Aquesta darrera data deu ser la bona si és que, en efecte, es pot qualificar com a preromànic el seu primer estil constructiu, ja que en el segle IX ja hi havia construccions romàniques a l’Empordà. La construcció mostra parets fetes amb opus spicatum, estil que també tobem a l’església coetània de Sant Quirze de Colera.

En qualsevol cas, tothom que ha estudiat les restes està d’acord que són de les mes antigues que hi ha a l’Empordà i, del seu estil, són de les més antigues de Catalunya i, fins i tot, d’Europa.

S’especula que una de les possibles causes del seu abandonament van ser les obres de desviament del Ter ordenades pel comte Hug III d’Empúries que van deixar el poble i les seves terres de conreu a mercè de les inundacions, la qual cosa explicaria que le restes estiguessin colgades sota munts de sorra.

La ubicació del lloc havia caigut en l’oblit fins que, el 1959, Miquel Oliva Prat va identificar-ne les restes a partir de les poques restes que no havien quedat colgades, enmig d’un frondós bosc que encara es conserva.

Conscients del valor i de la importància de les restes, el 1973, un grup de voluntaris van iniciar les obres de neteja de la zona. El 1983, el Servei Arqueològic de la Diputació de Girona va sufragar una exhaustiva obra d’excavació i de neteja del bosc que havia envaït l’espai. A manca de més mitjans, es van apuntalar les voltes amb uns puntals de fusta a l’espera que arribés el moment que hi haguessin més mitjans per acabar de preservar i dignificar les restes.

Han passat més de 30 anys i, malgrat que mentrestant hi ha hagut prou moments de bonança econòmica, ningú s’ha recordat d’unes restes arqueològiques tan importants i singulars. Tot continua igual de llastimós, abandonat i precari. En aquests anys, el bosc ha tornat a envair l’àmbit, fet que està ajudant a malmetre-ho tot. I a sobre, un incendi ocorregut el novembre de 2013 ha acabat de donar un aspecte sinistre al lloc. El foc va destruir el rètol que indicava com arribar-hi. Ara mateix, les restes són pràcticament introbables si no s’hi va amb algú que en conegui la situació ja que, a la gent del lloc, se’ls fa impossible explicar al foraster on es troba Sant Romà amb un mínim de claredat i precisió.

Per acabar-ho d’adobar, a algú se li va ocórrer de descatalogar el lloc com a Bé Cultural d’Interès Nacional ( BCIN ) en contra de les recomanacions de l’Institut d’Estudis Catalans. Les raons donades van ser que, com no està documentat que hi passés res d’especial ni remarcable, les restes arqueològiques només eren d’interès local o comarcal, com a molt. Ens estalviarem comentaris.

L’historiador empordanès Joan Badia i Homs ha posat el crit al cel i ha iniciat una campanya per a que es torni a declarar BCIN a aquestes restes arqueològiques i que, si no hi ha diners per dignificar-les i rescatar-les, almenys estiguin protegides per la llei. L’Ajuntament de Foixà s’ ha posat a la feina.

Esperem que hi hagi seny i des de la Generalitat es rectifiqui aquest error vergonyant.

  

Carles Camp

11/02/2014

  

Per saber-ne més:

Pel que fa al poblat: Jordi Bolós i Masclans, Catalunya Romànica, Vol. VIII, Empordà I, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1984, p. 208-211

Pel que fa a l’església: Joan Badia i Homs, Maria Lluïsa Cases i Loscos, Catalunya Romànica, Vol. VIII, Empordà I, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1984,  p. 212-214

 http://www.artmedieval.net/Sant%20Roma%20Sidilla.htm

 http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/12/sant-roma-de-sidilla-o-sant-roma-de-les.html



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici