GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Carles Camp. Catalunya i l’armada invencible

Carles Camp. Catalunya i l’armada invencible


‘Armada Invencible’ és el nom burlesc que van donar els anglesos a la flota que Felip II de Castella va organitzar per intentar envair Anglaterra, el 1588. Malgrat el seu to mofeta, ja que l’expedició va ser un fracàs, és el nom que ha quedat per a la història.

El motiu del fracàs va ser que la flota estava comandada per un castellà amb poca experiència marinera. Alonso Pérez de Guzmán, duc de Medina Sidonia, home que veus malicioses deien que mai havia vist el mar. Segurament exageraven, però el que és segur és que no tenia ni idea ja que va ordenar moviments i començar atacs en contra dels consells dels seus capitans que l’avisaven del mal temps que ells sabien que venia i que, de ben segur, perjudicaria a la flota, com així va ser. La supèrbia castellana va poder més que la prudència i la intel·ligència. Els anglesos van creure que la seva victòria era mèrit propi i no demèrit d’un almirall inepte, cregut i cretí, juntament amb el pitjor temporal que hi havia hagut en segles.

La flota de Felip de Castella va patir unes pèrdues enormes. Malgrat tot, i contra el que diu l’imaginari històric anglès, aquesta estrepitosa derrota no va significar l’inici del domini marítim dels anglesos. En poc més de deu anys, Anglaterra va sofrir tres sonades derrotes: al Carib, a les Açores i davant la costa portuguesa. Aquestes tres derrotes i la mort de Drake van tornar les coses al seu lloc i, durant el segle XVII, totes les ‘proeses’ marítimes angleses van ser actes de mera pirateria, de covards robatoris i assassinats comesos per l’infame Morgan i els seus sequaços, entre d’altres. En realitat, Anglaterra va començar a dominar els mars a partir de les concessions fetes per Felip V de Castella en els Tractats d’Utrecht de 1713, com a premi a la traïció anglesa contra els catalans.

En qualsevol cas, l’expedició de l’anomenada Armada Invencible sempre s’ha presentat com una empresa castellana, cosa increïble tenint en compte que Castella tenia una marina molt poc potent.

Hi ha un document gràfic que demostra qui va organitzar aquesta enorme empresa marítima. Es tracta d’un quadre, fet poc després de l’expedició en quès’hi pot veure clarament una bandera catalana a la popa de la nau que està en primer pla i com els homes que ja han desembarcat, a l’esquerra de la imatge, duen també la bandera catalana.

L’autor de la pintura és l’anglès Nicholas Hilliard, pintor de cort de la reina Elisabet I d’Anglaterra. Va ser la mateixa reina qui li va encarregar un quadre que recordés la suposada proesa anglesa. A Hilliard li eren indiferents les banderes de la flota enemiga. Ell va pintar el que va veure. I va veure que la flota invasora duia la bandera catalana.

La marina de Felip de Castella era, per tant, la marina catalana que, després de la desfeta de la Invencible, es va refer ràpidament i, com hem explicat més amunt, va contraatacar amb èxit total. Una prova més de la gran potència de la marina catalana del segle XVI.

 

  

Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la

Carles Camp

18/02/2014

 

 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici