Martí Crespo Josep de Ribas, l'heroi de les guerres russo-turques de Crimea

Fill d'un exiliat austriacista català, fou almirall de la flota imperial russa a la mar Negra i fundador de la ciutat ucraïnesa d'Odessa

Aquesta setmana Vladímir Putin ha demanat als membres de la Duma que aprovessin l'annexió a la Federació Russa de la república autònoma ucraïnesa de Crimea, després del referèndum de diumenge, amb resultat favorable a aquesta opció. El president rus va recórrer a precedents com els de Kossove i a factors històrics per a defensar la integració de Crimea, una península incorporada a Ucraïna el 1954 i durant molts segles sota l'òrbita de l'imperi turc. En aquesta història esgrimida per Putin, hi va tenir un paper destacadíssim Josep de Ribas, fill d'un exiliat austriacista català de la guerra de Successió.

Josep de Ribas i Boyons (Nàpols, 6 de juny de 1749 - Sant Petersburg, 14 de desembre de 1800) era fill del noble barceloní Miquel de Ribas que, després del 1714, es va exiliar a Viena i Nàpols. Al servei de l'exèrcit napolità, Josep de Ribas va entrar en contacte amb la flota de l'imperi rus desplaçada a la Mediterrània per Caterina II i va participar com a oficial en uns quants combats contra els otomans. Posteriorment va traslladar-se a la capital imperial, Sant Petersburg, on va ascendir fins a passar al servei del príncep Potemkin, favorit de la tsarina.

De Ribas va participar en les dues guerres russo-turques (de 1768 a 1774 i de 1787 a 1792), en les quals va distingir-se en les conquestes de la fortalesa de Haji-Bay (la futura Odessa) i de la ciutat d'Izmaïl (al delta del Danubi), i sobretot en l'ocupació de la península de Crimea.

La guerra russo-turca del 1768-1774 va ésser un conflicte decisiu que va establir el control rus, de facto, sobre el sud d'Ucraïna, territori fins aleshores dominat per l'imperi otomà a través d'un estat titella, el Khanat de Crimea. El conflicte es va tancar el 21 de juliol de 1774 amb el tractat de Küçük Kaynarca, pel qual Turquia reconeixia la independència d'una reduïda Crimea, convertida de fet en un territori satèl·lit de Rússia, que guanyava a més el dret de construir dos ports a la mar Negra.

 El Khanat de Crimea, després de la guerra, va quedar arruïnat i dividit entre faccions fortament enemistades que donaven suport a Rússia o a Turquia. Usant com a pretext la guerra civil que dessagnava el país, els russos van ocupar Crimea el 1783 i van deposar-hi l'últim khan, Şahin Giray. Turquia, que no va acceptar formalment l'annexió, va utilitzar la visita de Caterina II a la península el 1787 com a pretext per a declarar una nova guerra a Rússia. L'intent de l'imperi otomà de reconquerir territoris cedits a Rússia en el curs de l'anterior guerra es va allargar del 1787 al 1792 i va acabar amb un nou fracàs turc. Pel tractat de Jassy (9 de gener de 1792), l'imperi otomà va reconèixer l'annexió russa del Khanat de Crimea i va cedir Yedisan (Khadsibey i Otxakiv) a Rússia, amb la qual cosa el Dnièster va passar a ésser la frontera europea entre tots dos països.

Després de les dues guerres pel Khanat de Crimea, el 1792 De Ribes fou ascendit a vice-almirall i comandant de la flota imperial de la mar Negra, i el 1793, en col·laboració amb l'enginyer militar neerlandès Franz de Saint-Wollant, va participar en el planejament i la construcció de la nova ciutat de Haji-Bay, l'actual Odessa ucraïnesa, de la qual va ésser el primer governador. De fet, un dels carrers més cèntrics i principals de la cinquena ciutat d'Ucraïna es diu Deribasobskaia en honor seu, i entre 2005 i 2006 el municipi d'Odessa va negociar sense èxit amb Sant Petersburg, on és enterrat De Ribas, el possible trasllat de la seva despulla.

Vilaweb.

Per saber-ne més cliqueu aquest enllaç