GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Roca. Petroliers pioners

Francesc Roca. Petroliers pioners


El pioner Baldrich actuà dins un règim relativament democràtic, els germans reusencs Eduard i Francesc Recasens, no. Els Recasens foren els creadors, el 1929, de CEPSA, la Companyia Espanyola de Petrolis, SA. Fou una empresa promoguda pel Banc de Catalunya, el Banc Exterior d'Espanya (que també fou una iniciativa dels Recasens) i dos bancs més, que va néixer i es va moure dins la primera dictadura espanyola del segle XX (la de 1923-30)

 

Francesc Roca

 

Alguns catalans, o fills de catalans, van tenir un cert protagonisme en la configuració d'algunes empreses dedicades a l'extracció, el refinatge i la distribució del que se'n va dir, aviat, or negre.

A Argentina, la descoberta, a la primera dècada del segle XX, de la possibilitat d'extreure petroli al nord, a Comodoro Rivadavia, va interessar, lògicament, una de les primeres grans petrolieres, la nord-americana Standard Oil of New Jersey. Però el relativament bon nivell tecnològic argentí més la voluntat –difosa, en molts àmbits- de construir un sector públic propi, va moure el govern argentí a crear una empresa petroliera.

El 1922 es va fundar l'empresa pública YPF, Yacimientos Petrolíferos Fiscales. Els seus directors eren Enrique Masconi i Alfons Baldrich, socis i amics. Enginyers civils, des de 1901, i militars professionals, des de 1889. Baldrich era fill del capità Joan-Esteve Baldrich, amic del general Joan Prim i Prats en la seva lluita contra els Borbons, que havia optat per marxar a l'Argentina.

YPF fou, al 1922, una empresa molt innovadora: fou la primera petroliera del món integrada verticalment, i la primera petroliera estatal, de propietat pública. Amb Alfons Baldrich al capdavant, que inicià, ràpidament, la construcció d'una refineria, i establí un règim de seguretat social per als treballadors de l'empresa.

Baldrich, però, fou destituït del seu càrrec de director per les pressions de l'Standard Oil, que veia com YPF funcionava tan bé, o millor, com una petroliera privada. El coronel Baldrich, fins i tot, fou detingut, el 1930, com a conseqüència del primer cop d'estat militar a l'Argentina del segle XX.

El pioner Baldrich actuà dins un règim relativament democràtic, els germans reusencs Eduard i Francesc Recasens, no. Els Recasens foren els creadors, el 1929, de CEPSA, la Companyia Espanyola de Petrolis, SA. Fou una empresa promoguda pel Banc de Catalunya, el Banc Exterior d'Espanya (que també fou una iniciativa dels Recasens) i dos bancs més, que va néixer i es va moure dins la primera dictadura espanyola del segle XX (la de 1923-30).

La dictadura espanyola havia posat en marxa CAMPSA, la Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos, una empresa pública-privada que tenia el monopoli de la distribució de petroli que comprava a empreses nord-americanes. Els Recasens pensaren en la possibilitat de crear una empresa privada per extreure petroli, refinar-lo i vendre'l a CAMPSA per distribuir-lo. Demetri Carceller faria de pont.

CEPSA va intentar comprar pous a Texas, i els va obtenir, finalment, a Maracibo, Veneçuela. Un xic més tard, el 1930, la CEPSA dels Recasens posà en marxa la primera gran refineria de petroli espanyola. La localitzaren a l'illa de Tenerife, a les Canàries, que eren l'únic territori de l'Estat espanyol no controlat per CAMPSA (Demetri Carceller havia dirigit, el 1906, una primera petita refineria a Cornellà de Llobregat).

EMPRESARIS INNOVADORS.

Un altre petrolier pioner originari de les terres catalanes fou Joan March i Ordinas. Com succeeix històricament amb molts empresaris innovadors (només cal pensar en els banquers medievals, i en els moderns), algunes de les actuacions econòmiques de March vorejaven la legalitat. I altres, com el contraban de tabac o el finançament dels militars colpistes, estaven situades directament fora de la llei.

El 1923, March va crear Petrolis Porto Pi. El seu subministrador era rus: la Société des Produits de Naphte Russe, amb seu a París, un conglomerat de les petrolieres nacionalitzades. S'obria una altra connexió internacional.

 

Repsol

L'aparició de Repsol és un resultat de l'entrada de l'Estat espanyol el 1986 a la Unió Europea, car, per principi, a la Unió no hi ha lloc per als monopolis legals, i CAMPSA ho era. Els governs de Madrid, doncs, van liquidar l'exclusivitat distribuïdora de CAMPSA. I van situar Repsol al mercat, tot iniciant un procés de privatització de la companyia. Curiosament, una part important de les accions de Repsol foren comprades per La Caixa. El 2004, un dels directius d'aquesta caixa d'estalvis, Antoni Brufau, va esdevenir president de Repsol.

 
 
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici