Maria Pascual. Vestits per a la batalla

Un llibre repassa els uniformes militars als Països Catalans

Com eren els uniformes de la cavalleria i la infanteria de Jaume I? Quines armes portaven els maulets valencians? I els corsaris mallorquins i eivissencs? Com eren els primers uniformes dels Mossos d'Esquadra? I els de la policia andorrana? Les respostes a aquestes preguntes i a moltes més les trobarem al llibre Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans (Rafael Dalmau, editor), que publiquen l'historiador Francesc Xavier Hernández i l'il·lustrador Francesc Riart. En gairebé 450 pàgines repassen l'evolució dels uniformes i les armes dels soldats, els guerrers i els combatents dels diversos territoris dels Països Catlans des de la prehistòria fins als nostres dies i ho fan en 202 làmines il·lustrades i fitxes històriques ordena­des cronològicament.

"L’objectiu d'aquest llibre és disposar d'un manual d'urgència que informi so­bre un aspecte de la nostra història, en aquest cas sobre història militar. La nostra historiografia presenta mancances importants, especialment en aquest camp", diu Hernández. "Sovint triomfa la tesi que els pobles vençuts no tenen història. El negacionisme diu que mai no hem estat un país, que mai no hem estat una nació, que mai no hem tingut dinasties pròpies... i, òbviament, el negacionisme arriba al mà­xim quan diuen que mai no hem tingut exèrcit. I quan ens referim a negacionistes no solament ens referim als de fora, a Ca­talunya part de la nostra historiografia s'ha negat a estudiar la variable militar per considerar-la inexistent. Així, per exem­ple, en el context del Tricentenari podem trobar historiadors que neguen, tot i les evidències, l'existència d'exèrcits de Cata­lunya", afegeix el doctor en història contemporània i catedràtic de didàctica de les ciències socials de la Universitat de Barcelona (UB). "Per a nosaltres l’objectiu és normalitzar. Aquest país ha tingut història, òbviament, i conflictes i guerres, i alguns d'aquests conflictes s'han gestionat a partir de lluita armada, exèrcits, cultura militar i combatents. El llibre vol ser una aproximació global diacrònica a la casuística dels combatents, i a partir d’un plantejament rigorosament científic i basat en evidències”, explica.

 Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans pretén omplir un buit en l'estudi de la història militar als Països Catalans: "El dèficit en història militar és important i en uniformologia encara més. Entenem que no es pot entendre la història si no considerem, també, el factor militar, i en aquest sentit la nostra aportació també contribueix a assolir una comprensió i congruència global sobre el nostre passat", diu Francesc Xavier Hernàndez, que explica que a l'obra s'ha donat prioritat als combatents propis del país i que només s'han incorporat unitats de l'Estat espanyol o França quan aquestes estaven compostes majoritàriament per catalans o tenien una relació de permanència molt arrelada al país. "El marc és el dels Països Catalans atès que, en una perspectiva de llarga durada, la casuística de context co­mú entre els territoris de València, Mallorca i Catalunya es dilata fins a principis de l'edat moderna. Hauria estat molt difícil i incorrecte abordar una història estricta de Catalunya sense considerar el seu context d'expansió. En aquest sentit hem optat per un marc geocultural prou homogeni com són els Països Catalans", diu Hernàndez. Per la seva banda, el dibuixant i documentalista especialitzat en arqueologia i història Francesc Riart, que ha il·lustrat el llibre, explica que l'obra pretén om­plir un buit però també "obrir un camí, perquè hi ha molt a fer en aquest tema. És la punta d'un iceberg. Hi ha una quantitat extraordinària de temes que gairebé ningú no ha tocat".

Com qualsevol altre exèrcit

La conclusió més important de Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans és que els exèrcits d'aquests territoris eren com qualsevol altre. "Els combatents dels Països Catalans presenten casuístiques molt similars a les que es donen en altres indrets", afirma Francesc Xavier Hernàndez.

"Normalment les unitats catalanes són homologables quant a uniformes, organització i armaments a les de qualsevol dels països més avançats de diferents moments", afegeix. Fins i tot, en alguns aspectes, els catalans van anar a l'avantguarda. El catedràtic de didàctica de les ciències socials de la UB explica que a l'edat mitjana els catalans van desenvolupar formes de combat d'infanteria que els van permetre afrontar la cavalleria feudal, o que, durant l'edat moderna, van desenvolupar sistemes eficaços d'automatització de les armes de foc o crear, amb els miquelets, el que va ser la base de la infanteria lleugera europea. Pel que fa als equipaments dels combatents, evolucionen en relació als progressos tecnològics, tècnics, organitzatius i culturals, i la moda i l'imaginari social vinculat al combat prenen molta importància: "En determinades èpoques els soldats es volien fer notar amb uniformes cridaners i en altres el que volen es mimetitzar-se en l'entorn. Aspectes d'aquesta mena s'han de relacionar amb les formes de combatre i l'eficàcia de les armes, però també amb la moda", afirma Hernàndez.

I és que els uniformes i l'equipament dels soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans ens donen també molta informació sobre la societat de les diferents èpoques històriques: la seva situació tecnològica i tècnica, la seva capacitat econòmica i el seu imaginari. "Són una font d'informació privilegiada, el soldat és un reflex de la seva societat, és com un mirall", diu Francesc Xavier Hernández, que destaca que "l'important no solament són les armes sinó desenvolupar una cultura amb capacitat per optimitzar el seu ús per part dels combatents i en un determinat context tàctic i estratègic".

La diversitat de les èpoques històriques ha fet que les fonts de documentació per elaborar aquest llibre també ho hagin estat. Els autors han revisat fonts arqueològiques, iconogràfiques, bibliogràfiques, arxivístiques i, per als darrers temps, fotogràfiques. "En principi tot el que es presenta està documentat, i si hi ha alguna llicència es justifica a partir de paral•lelismes propers d'altres països", diu Hernández, que destaca l'esforç fet per incorporar bibliografia de context. Francesc Riart explica que tant ell com Hernández ja tenien molta documentació recollida al llarg de les seves trajectòries professionals i que "ha sigut posar-la al dia". L'il·lustrador posa de relleu la importància dels treballs arqueològics a l'hora de documentar-se, així com els elaborats per altres historiadors que, encara que tractin aspectes diferents al tema abordat a Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans, "a vegades, et donen la font d'on trobar més informació sobre armament i vestuari". Respecte a les fonts, Francesc Xavier Hernàndez afirma: "Als Països Catalans determinats tipus d'hospitals, els que cuiden soldats, donen una informació extraordinària i les ordres de compra de roba per fer uniformes que podem trobar en documentació d'institucions com la Generalitat o el Consell de Cent també ens donen informació privilegiada." L'historiador explica que "el treball es centra a Catalunya, l'espai que nosaltres dominem millor. Ens hem quedat curts en documentar el País Valencià, hauria fet falta més treball de documentació, però ho deixarem per més endavant. Igualment pel que fa a l'Aragó potser caldria estudiar en determinats moments històrics un plantejament de Corona d'Aragó, però aquesta tasca no la podíem abordar, queda pendent per al futur". Francesc Riart, per la seva banda, destaca que, pel que fa a fonts arxivístiques, "Catalunya està molt ben coberta; ciutat de València està més que ben coberta, està molt bé tant l’Arxiu de la Ciutat com el del Regne de València; Perpinyà, també, i a Mallorca hi ha uns arxius molt complets". Lamenta, però, que, evidentment, "no tot el material s'ha conservat".

 Obrir portes

Francesc Xavier Hernández afirma que el treball, "tot i que llarg, queda curt i probablement en els pròxims anys es podria ampliar o complementar". "És una obra molt sòlida, es trigarà anys a fer quelcom similar que la superi i per a nosaltres aquest és l'indicador de l’èxit: col•locar un llibre de qualitat, extremadament rigorós i que ajudi a construir país tot recuperant la seva història" diu. Francesc Riart espera que l'obra tingui molt bona acollida perquè omple un buit en la història, trenca molts tòpics i obre moltes portes perquè, a partir d'aquest llibre, "es puguin obrir línies d'investigació que puguin seguir altres professionals, perquè se n'obren moltes i n'hi ha un munt d'obertes en aquest llibre". "Hem fet una pinzellada del que podria ser un total. Segons quines èpoques potser és més complet, segons quines només és el començament", conclou.

Presència 6/04/2014