Francesc Roca. Casanova, els avions de reacció

Casanova esdevingué, com tants altres joves de l'època, un entusiasta dels automòbils (que ell mateix contribuïa a construir). Però, a més, va pensar que el món de l'aviació avançaria molt de pressa. Segons un article que publicà, el juny de 1919, al diari La Veu de Catalunya, els avions són “aquesta meravella de la intel·ligència humana, resum de tots els coneixements, prova de totes les qualitats i fermança dels destins de la humanitat”

Sabem que, als orígens dels avions a reacció, hi ha una contribució catalana important gràcies a la museística nord-americana. Segons els organitzadors de Ramon Casanova i Danés, 1892-1968. El boig de l'‹Hispano›, l'excel·lent exposició que ha iniciat el seu recorregut a Ripoll, amb web, catàleg, conferències, presència a Youtube, propostes didàctiques, etc., la notícia dels orígens catalans dels avions de reacció és en un museu de la tècnica nord-americà: el US Space & Rocket Center d'Alabama (que rep 0,5 milions de visitants l'any).

En un plafó d'aquest museu es presenta una imatge del primer projecte de motor de reacció així: “In 1917, Ramon Casanova-Danés, a Catalan inventor, tested successfully and patented in Barcelona, Spain, a pulse-jet reaction engine applicable to cars and airplans.” La data de la patent del “Motor d'explosió per a tota classe de vehicles” és el 18 de setembre de 1917. Qui la signa és Ramon Casanova i Danés (Campdevànol, 1892 - Barcelona, 1968), que s'hi havia dedicat molt específicament, durant molt de temps. Casanova treballava de valent i des de molt jove en una empresa metal·lúrgica familiar que, com a Farga Grau, havia iniciat la seva activitat el 1634, aprofitant les mines de ferro del Ripollès, la possibilitat d'obtenir carbó vegetal i el corrent d'un canal del riu Freser. Justament aquell 1917, esdevindria director de la secció de forja d'una altra empresa: la multinacional catalana de l'automòbil (i de l'aviació) coneguda, arreu del món dels amants del motor, com a Hispano-Suïssa.

Casanova esdevingué, com tants altres joves de l'època, un entusiasta dels automòbils (que ell mateix contribuïa a construir). Però, a més, va pensar que el món de l'aviació avançaria molt de pressa. Segons un article que publicà, el juny de 1919, al diari La Veu de Catalunya, els avions són “aquesta meravella de la intel·ligència humana, resum de tots els coneixements, prova de totes les qualitats i fermança dels destins de la humanitat”. Com a pronòstic, en aquest mateix article de 1919 deia que “a no trigar pas molt de temps, aquell qui s'estimi la vida no viatjarà per via ferrada, ni amb automòbil, sinó en aeroplà”.

Els seus avions, a més, havien d'ésser uns avions de reacció o, com ell en deia: de “propulsió per reacció directa”. Els seus avantatges serien: “Els combustibles de baix preu, l'absència d'olis lubrificants, de radiadors, l'economia exorbitant de compra comparada amb la dels avions actuals, la seguretat i facilitat de conducció, la velocitat.” La conclusió era clara: “L'aviació ha d'ésser el sistema de locomoció humà, fins per raons filosòfiques, … passarà a ésser a l'abast de tothom.”

L'autor d'aquestes reflexions, Ramon Casanova, va ser un exemple especialment destacat d'un tipus de família i d'empresa que han contribuït a configurar el model d'èxit català. Des de la indústria metal·lúrgica, però també des d'altres indústries (tèxtil, cimentera, paperera, editorial, farmacèutica), o des del comerç, l'agroalimentació, o l'hostaleria.

Casanova era un dels néts d'un altre Ramon Casanova que, al 1872, havia recuperat la farga, havia anat aprenent un munt de coses a l'empresa familiar, i moltes pel seu compte (quatre llengües estrangeres, per exemple). El 1916 viatjaria a Anglaterra, i el 1921 connectaria amb l'estudiós John Langdon Davies quan aquest s'instal·laria a Ripoll. Casanova, a més d'inventar l'aplicació del motor de reacció als avions, va fer tot tipus de provatures mogut per un gran sentit pràctic: des d'uns patins per lliscar damunt l'herba fins a un obrellaunes.

Políticament, tot i que es va situar sempre dins del catalanisme, es va anar decantant cap l'esquerra. A l'inrevés del que és tant freqüent, anar passant de l'entorn de la moderada Lliga Regionalista al grup més esquerrà d'Acció Catalana, i d'aquí, a la simpatia pels plantejaments de Manuel Serra i Moret, el socialista català amb arrels a Vic.