Francesc Roca. Les empreses de les 25 fortunes

La llista de la revista Forbes de les 100 grans fortunes de l'Estat espanyol, tot i els forats i les notòries absències que té, és una font d'informació que ens permet endegar algunes reflexions sobre l'economia catalana.

Així, per bé que els avatars històrics (la pressió castellanofrancesa, i les revolucions socials i les dictadures del segle XX) s'han ocupat de foragitar els rics de Catalunya (i del País Valencià), sorprèn que 41 de les grans fortunes personals de l'Estat espanyol corresponguin a empreses originàries de l'àrea catalana.

En canvi, no sorprèn que aquestes fortunes es basin en empreses destinades a satisfer necessitats bàsiques: l'alimentació, la salut, el vestir, la lectura, l'aixopluc. I, perquè també és bàsica: la seducció. Ha estat, doncs, el gran consum, o si es vol, el consum de masses, el que ha facilitat algunes de les 25 grans fortunes catalanes. I no, per tant, la fabricació d'armes (com fou cert, en part, als segles XVII i XVIII), les obres i els serveis públics dependents dels pressupostos de les administracions, o el negoci monetari /especulació financera.

Ara bé, tal com es podia esperar, una part important de les grans fortunes catalanes del 2013 té el seu origen en empreses que van començar la seva trajectòria abans de 1939, és a dir: abans del final de la guerra d'Espanya de 1936-39. Vegem-ho per sectors.

Algunes de les grans fortunes vénen del sector de l'agroalimentació. Danone va néixer al Raval de Barcelona el 1919. Amb Isaac Carasso, que provenia d'Esmirna (Turquia) i fabricava a casa seva iogurts per a les farmàcies del barri, i un soci local, l'advocat Portabella. Al 2013, Ricard Portabella, un nét que viu a Suïssa, és, segons Forbes, la 9a fortuna de Catalunya.

Gallina Blanca va començar el 1937 a les cuines del Saló Rosa del passeig de Gràcia de Barcelona. Amb Lluís Carulla i Maria Font. Substituint els daus de Maggi que no arribaven degut a l'esclat de la guerra d'Espanya. Al 2013, la fortuna de la família Carulla és, segons Forbes, la 2a fortuna de Catalunya.

Dues de les 40 fortunes del 2013 surten del sector farmacèutic d'abans de 1939. Són els Laboratoris Esteve, que comencen, el 1929, en una farmàcia de Manresa. Al 2013, un Esteve és la 15a fortuna de Catalunya. L'altra és l'empresa Grífols, que si bé fou creada el 1940, tingué com a punt d'arrencada l'experiència de Joan A. Grífols, un joveníssim farmacèutic, al Servei de Transfusions de Sang de la Generalitat de Catalunya, dirigit pel Dr. Duran-Jordà. Al 2013, el discret Víctor Grífols és la 7a fortuna de Catalunya.

El món de la moda ha originat, aquí i arreu, fortunes importants. La seducció, o la promesa de seducció, mou moltes decisions de compra. Algunes de les empreses de la moda que han generat grans fortunes són anteriors al 39. Una és Pronovias, que va començar el 1922 amb les blondes de La Suiza. Al 2013, Albert Palatchi, descendent del primer Palatchi arribat a Catalunya procedent de Turquia, ocupa el 17è lloc del rànquing de les grans fortunes.

Una altra és Puig, perfumeria i cosmètica, empresa fundada el 1914, que n'absorbirà d'altres, com Myrurgia, amb, probablement, més glamur.

El sector de les infraestructures i de la construcció té, també, una llarga trajectòria. Una de les grans fortunes catalanes de 2013, la 16a, és la de Jordi Miarnau. S'origina amb la creació el 1891, a Reus, de Comsa, una empresa dedicada a construir línies ferroviàries. Unes altres grans fortunes són les que anirà generant, des del 1900, l'any de la seva creació, el FOC, el Foment d'Obres i Construccions, que, al 1992, esdevindrà FCC. Al 2013, la més visible d'aquestes fortunes correspon a dues grans accionistes, les germanes Koplowitz.

La 5a fortuna del 2013 correspon a la família Serra Farré, de les assegurances Catalana Occident, una empresa que va iniciar la seva trajectòria el 1864!