Maria Palau. Malalts de la natura

L'Institut Botànic de Barcelona exposa el llegat de la nissaga d'apotecaris i naturalistes Salvador, que van fundar un gabinet de curiositats el 1616

Pocs mesos després de la caiguda de Barcelona, el reputat apotecari, botànic i entomòleg anglès James Petiver va rebre una carta que el va tranquil·litzar: la signava Joan Salvador, un malalt com ell del coneixement de la natura, amb qui s'intercanviava peces i informació científica. Salvador -efectivament, havia sobreviscut als tràgics fets del 1714- pertanyia a una nissaga de naturalistes que havien convertit la rebotiga de la seva farmàcia del carrer Ample en un gabinet de curiositats de gran vàlua científica. Fundat pel seu avi -atenció! el 1616-, aquest petit espai amb totes les parets i fins i tot el sostre atapeït d'objectes d'origen natural de tota mena va ser, a principi del XIX, el primer museu de Barcelona. Ara, 150 anys després, s'ha reobert en una exposició temporal de llarga durada, Salvadoriana a l'Institut Botànic, dins del programa del Tricentenari.

L'aventura dels Salvador –poca broma: sis generacions de folls per la natura- és tan fascinant com desconeguda pels ciutadans, tot i que donen nom a un carrer de la ciutat, al Raval, i un dels seus membres, Jaume Salvador, està immortalitzat en una escultura a la façana del Museu Martorell, a la Ciutadella. Justament serà en aquest edifici on a mitjà termini -"el pròxim mandat", va precisar ahir el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana- es desplegarà un nou projecte museístic fonamentat en la col•lecció dels Salvador. De moment, i fins al 2016, l'Institut Botànic n'ofereix un interessant assaig de preestrena.

Ciurana creu que ja és hora de presumir de patrimoni, perquè el cas dels Salvador és "excepcional". La majoria dels gabinets particulars europeus que van emergir des del Renaixement fins a la fi de la Il·lustració es van dissoldre en els grans museus nacionals. El llegat dels apotecaris Salvador, en canvi, s'ha mantingut pràcticament sencer", subratlla el comissari de l'exposició, José Pardo-Tomàs, i per curiosos girs de la història és en mans de l'Ajuntament.

La farmàcia del carrer Ample ja no existeix, com tampoc no queda rastre del jardí que la família tenia a Sant Joan Despí, des d'on van introduir a Catalunya espècies avui tan freqüents com ara els geranis d'heura i la mimosa americana. Però sí que s'ha preservat el mobiliari i les prestatgeries, una biblioteca amb més de 1.400 volums, un herbari amb 4.700 plecs -"que encara utilitzen els científics per a la seva recerca", emfasitza Pardo-Tomàs-, 30.000 espècimens dels regnes animal, vegetal i mineral, així com diaris de viatges i expedicions, i piles de correspondència.

Gran part de la col·lecció va ser requisada per la Generalitat republicana el 1938, per tal de protegir- la, i després de la guerra les autoritats franquistes es van posar d'acord amb els seus propietaris per adquirir-la. Els tresors del gabinet ja no es trobaven a Barcelona, sinó a Vilafranca del Penedès, al mas de la Bleda, on fins l'estiu passat les seves golfes encara amagaven important material de la nissaga de naturalistes. L'Ajuntament de Barcelona no va badar i va comprar un segon conjunt que completa i dóna un sentit més definitiu a aquest patrimoni.

El consistori manté en secret el nom del venedor, però ben segur que té a veure amb la descendència dels Salvador. El 1855, la mort prematura del darrer naturalista de l'estirp va posar punt final a una passió col•leccionista que havia connectat Barcelona amb els més malalts de la natura d'Europa. A l'exposició de l'Institut Botànic s'olora l'ambient de les tertúlies, precedents dels congressos científics d'avui, que els Salvador organitzaven a la rebotiga de la seva farmàcia.

La col·lecció dels Salvador farcirà un nou projecte museístic al Museu Martorell de la Ciutadella.

El Punt Avui. 20/05/2014

Maria Palau. Malalts de la natura

Política de cookies