GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
ABC-50 hitos de nuestra historia: 27) L’expulsió dels moriscos (1609)

ABC-50 hitos de nuestra historia: 27) L’expulsió dels moriscos (1609)


El hito 27 fa referència a la traumàtica expulsió de la població hispànica musulmana, una comunitat amb una religió, una llengua i una cultura diferents a la de la resta de la població.
 
Així ho explica l’autor:
 
“Al obligar a bautizarse a los mudéjares, arden las Alpujarras, excusa ideal para que el cardenal Cisneros impusiera la conversión de los musulmanes en todo el reino. Y llegó la expulsión de los moriscos, ordenada en nombre de Felipe III por el duque de Lerma. Lloraban las acequias...”
 
Aquí es tracta el tema com d’una qüestió merament política: les revoltes dels musulmans provocades per l’obligació de batejar-se haurien conduit a una situació insostenible a diverses zones dels diferents regnes hispànics. D’aquesta manera, s’hauria pres la dràstica decisió d’expulsar-los. Morta la cuca, mort el verí.
 
L’explicació del nostre historiador és, però, excessivament simple i benèvola. No explica per quina raó les revoltes es produïren al regne de Castella, i, en canvi, van tenir lloc a la Corona de Catalunya, on hi havia moltes zones amb una proporció de població morisca molt alta.
 
Els moriscos castellans eren l’ase dels cops de les frustracions i de les amargors que la població castellana patia (i pateix) i que tenen el seu origen en la casta extractiva ubicada a la Villa y Corte. Contra ells queia la ràbia de la impotència de la població castellana.
 
Els moriscos castellans tenien prohibit vestir en públic les seves vestimentes tradicionals i parlar el seu idioma. Fins i tot, en els casaments, la casa on es celebraven, havia de tenir totes les portes i finestres obertes perquè, des de fora, es pogués sentir si feien servir les seves músiques tradicionals, fet que també tenien prohibit. El menyspreu que rebien de la població era total. L’expressió habla en cristiano! molt sovint acompanyada per la paraula perro, que han usat tantes vegades contra els catalans i els parlants d’altres idiomes no castellans, té aquest origen.
 
És cert que a la zona catalana dels regnes hispànics també hi havia tensions xenòfobes contra aquest col·lectiu al qual s’acusava de complicitat amb els atacs de corsaris nord-africans contra les costes catalanes, com el de Morvedre o el de Badalona. Se’ls acusava d’haver passat informació als pirates per fer més efectiu els atacs de robatori, saqueig i rapte de persones per esclavitzar-les o demanar-ne rescat. Acusacions que, de fet, mai van poder ser provades. I, d’altra banda, els atacs dels pirates van continuar després de l’expulsió. Els incidents hi eren, però eren escassos i ocasionals, i els musulmans dels regnes catalans no rebien la fèrria pressió que rebien els seus correligionaris castellans. Hi havia moltes comarques, a més, especialment al País Valencià, on l’economia depenia d’ells, ja que eren la font de mà d’obra en moltes tasques agrícoles, amb una especial incidència en el cultiu de la canya de sucre i la indústria sucrera.
 
L’expulsió de centenars de milers de persones d’un dia per l’altre va provocar, a moltes zones, especialment al País Valencià, un buit demogràfic que va costar moltes dècades recuperar. La pròspera indústria sucrera com a més destacada, però també moltes altres activitats agrícoles es van veure fortament i negativa afectades per la desaparició de la mà d’obra que, des de feia segles, la tirava endavant. I el País Valencià, que feia unes poques dècades que s’havia pogut recuperar de l’ensorrada econòmica i demogràfica de la Guerra de les Germanies, va veure de nou la seva prosperitat truncada per un altre acte de violència. Es van fer recolonitzacions amb mallorquins, però no va ser suficient.
 
I, tal com vam explicar en el capítol 26 d’aquesta sèrie, la frustrada i impotent població castellana es va quedar sense ase dels cops en què descarregar la seva ràbia. L’escriptor Quevedo es va inventar el mite del català garrepa, egoista i insolidari i, així, els catalans vam substituir els moriscos com a blanc de la ira dels castellans i com a enemic intern a qui odiar per aconseguir l’artificial i forçada cohesió interna desitjada per les elits de la Villa y Corte.
 
 
Carles Camp
6/06/2014


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici