Memòria històrica > Articles i documents

Carles Camp. Catalanismes a l'actual parla canària

Una evidència que actualment podem trobar, com si de fòssils es tractessin, de la conquesta catalana de les Canàries, és la presència en la parla popular del dialecte canari del castellà un bon grapat de catalanismes.

Hem de recordar que la historiografia oficial només reconeix la conquesta o colonització catalana de les Canàries del segle XIV. Després, la magnificada revolta indígena del 1393 hauria esborrat absolutament la presència catalana, que, a partir d’aquell moment, hauria sigut exclusivament castellana.

Per aquesta raó, a cada catalanisme se li intenta trobar alguna explicació alternativa: o es tracta d’un ‘portugesisme’, o és castellà arcaic o, fins i tot, s’hi troba alguna coincidència amb l’idioma guanxe i, en darrer cas, queda sense explicació. El fet de no tenir en compte la conquesta catalana de les Canàries realitzada durant el segle XV provoca que molts cops l’investigador o no se’n surti o forci un origen que, si no és inversemblant, almenys és molt forçat.

Per elaborar aquest article, he utilitzat el Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española (DRALE), el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll, el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra i el Diccionari català-castellà de Francesc de Borja Moll. Les llistes que vénen a continuació estan fetes amb una extrema prudència. Estic totalment convençut que un filòleg expert trobaria un bon grapat més de catalanismes, no solament de vocabulari, si no també d’expressions i frases fetes. D’altra banda, cal assenyalar que he prescindit de citar-ne molts d’altres perquè també són d’ús en altres regions castellanoparlants o que, fins i tot, són normatives en el castellà acadèmic publicat en el DRALE. He buscat catalanismes propis i genuïns de les Canàries.

Aquest fenomen lingüístic s’ha estudiat molt poc, i només he sabut trobar dos estudis una mica extensos sobre el tema, tots dos de la mateixa autora, la professora de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, María Teresa Cáceres Lorenzo [1] [2]. El tema, no sembla generar gaire interès, potser perquè s’arribaria a unes conclusions molt difícils d’encaixar en la historiografia oficial.

Així, es percep en la rèplica que li fa José Ramón Betancort, professor de la Universidad de La Laguna, que en una sola plana pretén carregar-se tot el treball de la professora Cáceres Lorenzo [3]. Per a aquest autor l’argument és simple: com que segons la historiografia oficial no hi ha influència catalana a la història de les Canàries, és summament improbable, sinó pràcticament impossible, que a la parla canària hi hagi catalanismes. Ras i curt: com que ja és sabut que la influència catalana és pràcticament nul·la no pot ser que el català hagi pogut influir en la parla canària. Punt final. Encara que després fa el ridícul pretenent fer creure al lector que paraules com bufo o bufadero no poden venir del català. Naturalment, no es molesta a rebatre d’altres exemples, fet que delataria quin és el nivell intel·lectual de la seva rèplica.

Veurem ara una llista de possibles catalanismes als quals Maria Teresa Cáceres proposa un possible origen portuguès, per la qual cosa necessitarien un estudi més profund superant els apriorismes descrits en el paràgraf anterior.

Alfabega, que és una herba silvestre, que en català s’anomena alfàbrega o alfàbega (a València) s’anomena alfàbega. En castellà se’n diu albahaca.

Banda com a sinònim de costat, que en algunes illes es fa servir per a designar-ne diferents parts geogràfiques, en un ús idèntic al català.

Bocoy per a dir bóta o tonell, barril, que tot indica que ve del català bocoi.

Bufo que vol dir pet, en català un buf de fet és treure aire amb la boca, però també pot ser entès com a pet en un sentit escatològic de la paraula, que és el que té en la parla canària.

Mamella, que com segons la Real Academia refereix a una carnositat que els penja a alguns animals, sobretot a les cabres, de la barbeta, i que a Canàries té el mateix significat que en català, és al dir, les mames de la femella dels mamífers.

Murta, un arbre que en castellà s’anomena mirto o arrayán i que en la parla canària anomenen com en català.

Tonina per a designar al peix que en català anomenem tonyina. En castellà se’n diu atún o bonito.

Turma, que no hem de confondre amb la tòfona, i que és com coneixen al País Valencià una mena de bolet segons ens confirma el Diccionari Alcover-Moll.

Hi ha també una relació de paraules que segons la citada autora M.T. Cáceres són catalanismes sense cap mena de dubte:

Anjova, que en català en diem anxova, i en castellà és anchoa.

Esquey que és un abric o refugi o corral per a les cabres, que ve del català esquei que vol dir roca escardada, amb forats fondos.

Lletera, una planta silvestre, que en castellà se’n diu lechetrezna.

Rascae o rascay (Scorpaena porcus) que en castellà se’n diu rascásido i en català té els noms d’escórpora fosca, escórpora vera, rufí, i, las que s’assemblen a aquest catalanisme: rascla, rascassa i rascàs [4].

Sardinel, que és una manera de fer una paret i que ve del català sardinell, del mateix significat: una sèrie de maons posats de cantell formant una vorada, un llindar, l’acabament d’una paret, etc.

Time, que vol dir barranc, precipici, que ve del català timpa o timba, amb el mateix significat.

Trencadalles, planta silvestre, considerada una mala herba, originària d’Amèrica del Sud, Aster squamatus, que a Canàries anomenen igual que en català. En castellà se’n diu pirulero o matacavero. És molt interessant, i cal destacar molt aquest fet, que una mala herba originària d’Amèrica i que per tant devia arribar a Canàries com a molt d’hora a partir de mitjans del segle XVI conservi un nom català.

S’ha de remarcar que aquest vocabulari està molt restringit a les zones més rurals de les illes, i no a totes. Els treballs que he utilitzat com a referència són de l’any 1990 i 1992, pel la qual cosa és possible que part del lèxic citat ja s’hagi perdut.

Pel que fa al vocabulari d’origen pagès d’aquestes illes, trobem paraules amb un possible origen català

Bosta, que és l’excrement d’una vaca o d’un cavall, o bé una deposició humana molt gran [5]. És el mateix significat que té en català segons l’Alcover-Moll (DCVBR). En castellà, segons el DRALE, només fa referència a l’excrement animal, no a l’humà com també fa el català i el castellà de les Canàries.

Brollar, que vol dir sobresortir de l’aigua un peix o un altre objecte [6]. En el català de Mallorca aquesta paraula té exactament aquest significat segons el DCVB. En castellà normatiu el DRALE reconeix a brollar un origen català, però amb el significat de xarbotar o bombollejar (borbotear), i no pas el sentit mallorquí que té la paraula a les Canàries

Burro, nom d’un peix, que no té equivalent en castellà [7]. En català s’anomena així a dues menes de peix segons l’DCVB: Gobius Jozo L., un peix vermellós que en castellà se’n diu gobio, encara que al ser de color gris potser el nom fa referència al Peristeidon cataphracium, en castellà armado. Val a dir que segons el DRALE la paraula castellana burro no té cap significat en un nom de peix.

Penca, que és la tira neta i seca d’un peix, anomenat tollo en castellà, que és un nom genèric de sis espècies diferents, un cop peix està netejat i sec [8]. Penca en la parla canària té el mateix significat que en català, com per exemple, una penca de bacallà.

Piña, que fa referència al cop donat a la cara d’algú [9], igual que en català. Segons el DRALE en castellà només té aquest significat a Canàries, l’Argentina i a l’Uruguai.

Vaca, nom d’un peix acolorit, que arriba a fer uns 35 cm de llargada, que viu al rocam i es pesca habitualment amb canya o nansa. Aquesta descripció correspon a un peix que en català també s’anomena vaca segons l’AM. També rep els noms de vaca serrana, serrà o serrana, nom científic Serranus scriba. Segons el DRALE no hi ha cap peix que en castellà s’anomeni així.

D’altres peixos amb nom català són un esquàlid que en castellà s’anomena quella a Canàries l’anomenen bocadulce [10], traducció directa del nom català d’aquest peix, bocadolç.

Un altre possible és alfonsiño, nom donat a diverses menes de peixos [11]. El mateix autor, Manuel Alvar, ve a reconèixer que l’únic origen possible d’aquest nom en castellà no normatiu seria el mot català anfós, que segons l’DCVB també es dóna a diversos peixos a Catalunya i a Balears. Els peixos anomenats anfós en català tenen prou semblança amb els peixos anomenats alfonsiño a Canàries.

Hi ha el peix anomenat a Canàries caboso tot i que l’autor, Manuel Alvar n’intueix alguna influència catalana en l’origen d’aquest nom no hi acaba d’entrar, i fa un munt de voltes inversemblants amb el portuguès i algunes paraules andaluses que ell mateix reconeix que no encaixen pas [12]. El peix a què fa referència, de la família Gobius en català se l’anomena, entre d’altres noms, cabot de fang, cabot d’alga o cabot mocós, mots prou semblants al caboso.

Tenim el calé, de nom científic Pagellus acarne, que en castellà se’n diu aligote, i enlloc més de les regions castellanes se’n diu així . En català aquest peix es diu calet, a més de besuc blanc o besuc. No se sap l’origen d’aquest nom, però sembla una evident castellanització del nom català del peix.

I, finalment, tenim l’estri anomenat sereta, que vol dir bossa (de les que porten les dones) feta de palma o canyís [13] que s’assembla molt a sarrieta, que és un cabàs petit, fet de materials similars i que té un ús similar.

Carles Camp

13/06/2014

[1] María Teresa Cáceres Lorenzo, GUAYRO, nº 196, gener-febrer 1992, p 28-30, edita Caja Insular de Ahorros de Gran Canaria, Las Palmas de Gran Canaria.

[2] María Teresa Cáceres Lozano, “Algunas consideraciones sobre la presencia de catalanismos en el español de Canarias”. Anuari de Filologia, Vol. VIII, Any 1990, Secció F, Número 1, p. 38-55.

[3] José Ramón Betancort, “Sobre las supuestas voces catalanas del español de Canarias”. GUAYRO, nº 196, gener-febrer 1992, p 28-30, edita Caja Insular de Ahorros de Gran Canaria, Las Palmas de Gran Canaria.

[4] Informació treta de la web de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona http://www.cibsub.cat/bioespecie-scorpaena_porcus-28096

[5] Marcial Morera, “Influencias campesinas en el vocabulario canario”, Anuario de Estudios Atlánticos, n. 39, Las Palmas de Gran Canaria, 1993, p. 130.

[6] Marcial Morera, “Influencias campesinas en el vocabulario canario”, Anuario de Estudios Atlánticos, n. 39, Las Palmas de Gran Canaria, 1993, p. Marcial Morera, Influencias campesinas en el vocabulario canario, Anuario de Estudios Atlánticos, n. 39, Las Palmas de Gran Canaria, 1993, p. 130.

[7] Marcial Morera,” Influencias campesinas en el vocabulario canario”, Anuario de Estudios Atlánticos, n. 39, Las Palmas de Gran Canaria, 1993, p. 130.

[8] Marcial Morera, op. cit., p. 140.

[9] Marcial Morera, op. cit., p. 140.

[10] Manuel Alvar, “La terminologia canaria de los seres marinos”, Anuario de Estudios Atlánticos, núm. 21, 1975, p. 435.

[11] Manuel Alvar, op. cit. p. 437-8.

[12] Manuel Alvar, op. cit., p. 439-40.

[13] Manuel Alvar, op. cit., p. 462.

Carles Camp. Catalanismes a l'actual parla canària

Política de cookies