GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat

Actualitat

Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Exposició sobre la Mancomunitat de Catalunya

Exposició sobre la Mancomunitat de Catalunya


Aquest 2014, a banda de commemorar el tercer centenari de l’eliminació del nostre estat secular per la força de les armes francocastellanes, commemorem també el centenari de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, el 1914.
 
La Mancomunitat, primer autogovern des del 1714, va ser, de fet, la fusió de les quatre diputacions provincials catalanes, presidida pel president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba. Les victòries dels partits catalanistes i la pressió social van aconseguir aquesta insòlita concessió de l’Estat Espanyol.
 
Com que l’Estat va fer-ho a contracor, no va dotar la Mancomunitat de cap recurs econòmic. Només va poder comptar amb la suma dels ingressos de les quatre diputacions. Però, com va dir Prat de la Riba, la Mancomunitat havia de ser molt més que una simple unió de diputacions. I així va ser.En efecte, amb els seus minsos recursos i diverses emissions de deute, la Mancomunitat va fer moltíssim més per a Catalunya del que l’Estat havia fet en dos-cents anys.
 
S’anava pel camí d’aconseguir que tots els pobles de Catalunya tinguessin almenys un telèfon (el 1914 només en tenien 36), hi arribés una carretera en condicions (el 1914 gairebé al 40 % del territori no s’hi podia anar ni tant sols amb carro i Catalunya tenia un sistema de comunicacions pitjor que en els temps de l’imperi romà), una escola i una biblioteca. A més, calia dotar el país d’escoles de formació, d’un sistema sanitari digne, etc. A banda d’això, es va començar a fer servir el català, ja normalitzat per Pompeu Fabra, per temes oficials per primer cop des de feia cent anys, durant l’ocupació napoleònica. Es va constituir l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Català de Meteorologia, etc.
L’obra de la Mancomunitat va ser ingent.
 
En l’eufòria de veure’s finalment entrats en la modernitat, el1918 Cambó va proposar a l’Estat d’organitzar un autogovern més sòlid en forma d’un Estatut d’Autonomia, proposta que va ser rebutjada sense ni entrar-ne a parlar. Que preguin nota els de la tercera via!
 
Com tot autogovern català, la Mancomunitat va acabar per la força bruta: un cop d’estat feixista encapçalat per Miguel Primo de Ribera el 1923, amb el suport d’Alfons XIII, besavi del monarca actual, va dissoldre la Mancomunitat i va prohibir el català i la bandera catalana. Igual va acabar l’autogovern del 1931 i l’actual se’l van carregant a base de lleis i sentències judicials.
 
La Diputació de Barcelona ha organitzat una exposició commemorativa de la Mancomunitat, oberta fins el 31 d’octubre de 2014 a la seva seu, l’edifici Can Serra de la Rambla de Catalunya 126, cantonada Diagonal.
 
L’entrada és lliure, i és aconsellable tenir-hi una visita guiada per copsar la importància i la magnitud de l’obra engegada per Enric Prat de la Riba. S’hi exposen alguns dels seus objectes de treball, com la seva taula i altre mobiliari, així com documents originals d’aquells anys. Podeu trobar-ne més informació clicant aquí
 
Estranyament no se n’ha fet gaire propaganda, o gens, d’aquesta engrescadora exposició, que ajuda a veure el potencial de Catalunya i el que s’hi pot fer quan ho fem sense el llast que arrosseguem. En definitiva, una exposició altament recomanable.
 
 
Carles Camp
25/06/2014


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici