136. Francesc de Paula Freixes i Mercadé

Va néixer a Holguín, a Cuba, el 5 de febrer de 1864, fill de pares catalans: el barceloní Francesc de Paula Freixes Ferrer i Maria de la Concepció Mercadé.

Quan encara era un nen, el van enviar a estudiar a Mataró, al col·legi Pare Valdimia. Més endavant, es va llicenciar en dret civil i canònic a Madrid. Va tornar a Cuba i va començar a exercir com a advocat a Camagüey, de l’audiència territorial de Puerto Príncipe.

Malgrat que hauria pogut tenir una vida tranquil·la exercint el seu ofici, va decidir emprendre un camí més difícil i perillós enfrontant-se al colonialisme que llavors patia Cuba. Era conegut per les seves arengues públiques i pels seus articles al diari liberal La Doctrina. La seva frase més encesa fou: “Millor veure blanquejar les sabanes d’Holguín amb els ossos dels meus fills, abans que continuar essent esclau”.

Aquesta frase li va provocar molts problemes, fins el punt de veure’s embolicat en un duel amb el coronel Elías de l’exèrcit colonial espanyol. Tot plegat, va acabar amb el seu processament i una condemna de sis mesos de presó.

Però això no va doblegar la seva determinació. La prova és que durant l’anomenat levantamiento de Maceo, de caire independentista del 1895, Freixes, que aleshores tenia 31 anys, va abandonar feina, casa, esposa i tres fills per unir-se a la revolta. A la batalla del Coliseo, va ser ferit en un peu. Com a premi per la seva conducta Maceo el va nomenar auditor i cap del despatx del quarter general dels revoltats.

Freixes, no es va conformar a la passivitat que per a ell suposava fer només feines administratives a reraguarda, i va voler seguir actiu militarment a primera línia. Va caure en combat a la batalla de Soroa, el 24 d’octubre de 1896, amb 32 anys edat.

Enterrat a Soroa, el 1903 les seves restes van ser traslladades a la seva ciutat nadiua d’Holguín. Va ser un home estimat, admirat i respectat pels seus companys pel seu coratge, bonhomia, bon humor i optimisme pel que feia al triomf del independentisme cubà.

Francisco Frexes, com l’anomenen allí, avui en dia és considerat un heroi nacional i un exemple a seguir per als qui volen defensar la pàtria. Té diversos monuments i carrers dedicats a diversos llocs del país

Carles Camp

22/07/2014

Política de cookies

Una cookie es un fichero que se descarga en el ordenador o dispositivo del usuario al acceder a determinadas páginas web para almacenar y recuperar información sobre la navegación que se efectúa desde dicho equipo. A continuación le ofrecemos más información sobre las cookies que podemos utilizar en este sitio web:

   • Cookie de carácter técnico: destinada únicamente a permitir al usuario navegar por la página web.
   • Cookie estrictamente necesaria para la prestación de un servicio solicitado por el usuario: por ejemplo, aquella que es necesaria instalar para efectuar un pago, iniciar sesión o acceder a una zona privada de la web.
   • Cookies analíticas: para el seguimiento y análisis estadístico del comportamiento del conjunto de los usuarios.
   • Cookies de marketing y publicidad: permiten anuncios y banners personalizados, también la recopilación de estadísticas sobre los mismos.
   • Cookies de redes sociales y otros plugins: permiten compartir contenido del sitio a través de sitios web de redes sociales de terceros.

El usuario podrá elegir qué cookies quiere que funcionen en este sitio web o desactivarlas mediante la configuración de su navegador.

Más información