Editorial setembre 2014. El seny i la rauxa i el general Franco

En el moment d’escriure aquestes ratlles (setembre de 2014) Catalunya viu immersa en un potent moviment sobiranista.

L’espanyolisme, botiflers inclosos, sense arguments de pes en contra, es limita a proferir un reguitzell d’insults i amenaces en una mena de concurs de a-veure-qui-la-diu-més-grossa que, en un país civilitzat i democràtic, haurien dut a molts dels seus autors als tribunals. Els missatges positius, molt escadussers, no passen del pur sentimentalisme ranci i tronat amb arguments amb prou feines dignes de serial lacrimogen de sèrie B.

Un dels més recurrents, és el que apel·la al famós “seny” català. Els catalans no ens hauríem de deixar dominar per la rauxa independentista i recuperar el nostre seny ancestral.

El Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra defineix “seny” com a:

“Ponderació mental; sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació.”

I “rauxa”:

“Determinació sobtada, pensada capriciosa”

Tanmateix, en ple franquisme, l’historiador col·laboracionista Vicens Vives[i] va reformular aquests conceptes molt al gust d’aquell règim. Segons la seva particular visió, quan els catalans negociem les condicions del nostre sotmetiment amb qui ens ha esclafat i ho fem en total inferioritat, esperant recollir algunes engrunes; quan no ens arrisquem a lluitar per la nostra llibertat i ens resignem humilment a acceptar la nostra condició de vençuts, actuem amb seny.

Però si ens rebel·lem contra la situació de sotmetiment que l’estat espanyol ens imposa, no ens conformem amb les engrunes ni amb les llaminadures com un gos ben ensenyat i volem lluitar i arriscar per aconseguir la nostra llibertat i defensar el nostre idioma, d’això se’n diu rauxa.

Així doncs, el concepte franquista elaborat per aquest historiador, mestre de molts dels actuals historiadors catalans d’aquestes paraules vindria a ser:

Seny: Acceptar humilment el nostre sotmetiment a l’estat espanyol, aguantar estoicament tota mena de robatoris, insults i humiliacions convertint-nos així en ciutadans de segona a casa nostra tot i permetent que el nostre idioma sigui secundari front al castellà i permetre d’aquesta manera que se’ns mantingui l’estatus de colònia tot alhora que ens conformem amb un catalanisme d’anar per casa reduït al mer folklore.

Rauxa: Negar-se estúpidament a voler trencar amb la nostra actual situació de sotmetiment i humiliació, perquè de ben segur que hi prendríem mal i sortir de l’estat espanyol ens causaria forts perjudicis i tota mena de mals irreparables. És molt millor quedar-nos com estem, que sortir de la tutela de l’estat espanyol ens seria enormement perjudicial.

Aquest n’és l’origen. Per això quan el president Rajoy i altres espanyols, botiflers inclosos, ens demanen que tinguem seny i no ens deixem endur per la rauxa es refereixen a aquest concepte franquista elaborat per Vicens Vives.

Seguint les definicions del Diccionari General de la Llengua Catalana esmentat més amunt crec si tenim seny, és a dir, una justa percepció i apreciació de com estem, hem de recuperar l’estat que ens varen arrabassar per la força de les armes, la rauxa, la pensada capriciosa, l’actuar sense pensar, seria voler quedar-se com estem, una colònia.

Carles Camp

[i] Vegeu Enric Borràs. J. Vicens Vives. “Col·laborador de Franco i mentor de la classe política filocolonial” http://www.histocat.cat/?msgOrigen=6&CODART=ART01988

http://www.histocat.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART01973

Editorial setembre 2014. El seny i la rauxa i el general Franco

[i] Vegeu Enric Borràs. J. Vicens Vives. “Col·laborador de Franco i mentor de la classe política filocolonial” http://www.histocat.cat/?msgOrigen=6&CODART=ART01988

Política de cookies