Un insult a Rafel Casanova i als catalans del 1714

Rafael Casanova va ser el darrer conseller en cap que va tenir la Generalitat abans que els Borbons es carreguessin l’estat Català por justo derecho de conquista.

Ferit durant la darrera batalla en defensa de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, la seva figura ha estat recordada i, fins venerada, per part dels catalanistes. La historiografia oficial espanyola, en canvi, s’ha dedicat a menystenir-lo i a escarnir-lo amb l’argument que, amb l’excusa de la ferida, es va amagar fins que, uns anys més tard, es va acollir a una amnistia i va poder exercir d’advocat, tranquil·lament, la resta de la seva vida.

Això és una mitja veritat. Casanova era el nostre cap d’estat. Si la resistència s’hagués prolongat i ell hagués mort, l’estat català no hauria tingut ningú que el liderés i, en aquelles circumstàncies, l’elecció amb garanties i consens hauria estat molt complicada.

Un cop Barcelona i Catalunya derrotades, què havia de fer? Entregar-se equivalia a tortura i mort, ja que els espanyols van incomplir els pactes de capitulació pel que fa al respecte de la vida dels líders catalans. Quedava la solució de l’exili, o amagar-se, que és el que va fer Casanova

El 10 de setembre al vespre una organització botiflera, amb molts dels seus components vinculats a corrents falangistes o neofranquistes van fer un homenatge al mausoleu de Rafel Casanova a Sant Boi de Llobregat. Volen fer servir el record d’un home que va lluitar i es va jugar la vida contra tot el que aquesta gent representen. Una nova provocació, l’enèsima de l’espanyolisme.

Hi van assistir descendents de militars de la Guerra de Successió, borbònics i catalans, en una acte que diuen que vol ser de ‘reconciliació’. Calia suposar que els descendents dels militars borbònics aprofitarien l’ocasió i demanarien humilment perdó, penedits i avergonyits de, entre moltes altres coses:

-Haver envaït militarment Catalunya a sang i foc

-Haver arrasat poblacions senceres, d’haver fet matances, violacions massives, deportacions, crims qualificats avui pel dret internacional com a crims contra la humanitat.

-Haver generat, després de la seva victòria, un règim de terror que va obligar a exiliar-se 30.000 catalans.

-Haver multiplicat els impostos per 7, fet que va arruïnar Catalunya durant dècades, tot i iniciant un procés d’espoli que encara dura.

-Haver esclafat les nostres institucions i les nostres llibertats, haver acabat amb la divisió de poders i el nostre parlamentarisme, el més antic d’Europa, i substituir la seva autoritat per la d’un monarca absolut.

-Haver suprimit el català com a idioma oficial, que no es podia ni fer servir per a serveis religiosos, i substituir-lo per l’idioma castellà, que la gran majoria de la població ni tant sols entenia.

-Haver tingut la barra, fins el dia d’avui, d’afirmar que els dos fets anteriors van ser una modernització necessària per Catalunya.

-Haver enrunat la cinquena part de Barcelona sense cap mena d’indemnització i construir-hi una fortalesa, la Ciutadella, amb l’únic propòsit de reprimir a la ciutat.

-Haver suprimit les universitats de Lleida, Vic, Barcelona, Girona i Tarragona, totes elles de prestigi i alt nivell, i substituir-les per la de Cervera, reaccionària, retrògrada i d’un pèssim nivell acadèmic, amb una biblioteca de només 5.000 llibres, que ben entrat el segle XIX presumia de no tenir el costum de disentir del que dictaven els dogmes de l’Església i el rei absolut i de no estudiar ni Newton ni Descartes.

Per arrodonir-ho aquesta mateixa organització va fer un acte a Tarragona l’endemà, l’11 de setembre de 2014. A Tarragona, ciutat on les tropes castellanes van imposar el delme de forca. Això vol dir assassinar a un home de cada deu penjant-lo a la forca com a un vulgar criminal, tot i assegurant-se de què hi havia almenys un home per família.

De ben segur que, durant l’acte, van demanar perdó a la ciutat per aquest vergonyós i covard crim. Hi podem pujar de peus.

Carles Camp

19/09/2014

Un insult a Rafel Casanova i als catalans del 1714

Política de cookies