191. La Maionesa

En la redistribució feta per les noves grans potències europees dels 7 Estats de la Confederació de Catalunya-Aragó a partir de 1707-13, Menorca va caure sota el domi­ni de l'Imperi Britànic (que, per cert, impulsà la primera carretera moderna, el camí d'En Kane, entre Ciutadella i Maó, i no va posar obstacles al conreu de la llengua catalana). El regne de França, però, que només havia ocupat el comtat del Rosselló, i mitja Cerdanya, va intervenir militar­ment en la Menorca anglesa. Un besnét del cardenal Richelieu, el noble Louis-François- Armand de Richelieu, va conquerir l'illa als anglesos. Com a botí de guerra, ell i el seu Estat Major, s'endugueren a París la recepta d'una salsa extraordinària que esdevindria una de les bases de la cuina moderna: la recepta de la maionesa. Oli d'oliva, ous, un pessic de sal, un xic de llimona, i segons Josep Lladonosa, alls, que serien eliminats, més tard de la maionesa. La denominació salsa maionesa, i el nom del formatge maó, tindrien el mateix origen: la ciutat-port de Maó, la capital econòmica de l'illa de Menorca. Naturalment, des de França, s'ha intentat oblidar, capgirar o substituir aquest origen menorquí de la maionesa. S'ha arribat a dir, per exemple, que venia de baionesa, tot partint del nom de la població francesa de Baiona. Però, la mediterrània maionesa amb oli d'oliva i m de Maó ha triomfat.

 

Per saber-ne més: Josep Lladonosa. Plats amb història. Barcelona. Empúries 2003