137. Joaquim Fos i la seda

Joaquim-Manuel Fos (València, 1730-1789) fou un fill de fabricant de seda que va decidir conèixer directament els grans centres seders del seu temps. El seu primer viatge fou a «Barcelona on es fabricaven les sedes més extraordinàries». Poc després, viatjà a París, Lyon, Gènova, Lucca, Ancona, Venècia, Roma i Nàpols, amb «la idea de sorprendre el secret del mecanisme» de la fabricació de les millors sedes. A Roma ingressà a l'Hospital de Montserrat, exhaust. Refet, tornà a Lyon pera fer-se amo del «misteri industrial». De Lyon, via Marsella, embarcà vers Constantinoble, Damasc, Alep, Esmirna, etc. El 1755 retornà a València, ple de passió creativa. En aquell temps, el cens de telers per a fabricar teixits de seda era de 2.649. Per a fabricar cintes i galons la ciutat disposava de 363 telers; per a mitges, 107 telers, i per altres manufactures, 76. En total es calcula que hi treballaven unes 17.000 persones. Els dirigents del Col·legi de l'Art Major de la Seda felicitaren a Joaquim Fos al retorn del seu primer viatge. València començava a exportar teixits de seda, especialment a Itàlia i, via Cadis, a Amèrica. El 1771, Fos féu un viatge comercial a Cuba. El 1772, tornà a París, i saltà a Londres. El 1787, Carles III decidí donar suport econòmic -amb 60.000 rals- a les propostes de millores tecnològiques de Fos. Poc abans de morir treballà en el projecte de desviament del riu Túria, amb l'objectiu de construir un port segur.

 

 

Per saber-ne més: DD.AA: Art de la seda a la València del segle XVIII. València. Fundació Bancaixa. 1997