Joan Lafarga i Oriol ...I vindrà el 10N

Publicat al blog Diari Gran del Sobiranisme

Ningú sap hores d’ara com serà el 9N. Si votarem en una jornada lliure i cívica o ho farem a mitges. Si practicarem una desobediència massiva, que inclogui des del president de la Generalitat fins el darrer funcionari, o bé farem un revival de les consultes sobiranistes de fa uns anys que van començar a Arenys de Munt. En tot cas segur que l’endemà del 9N hi continuarà havent-t’hi les mateixes ganes i necessitat de construir el nostre estat.

Entenc el 9N com una estació més de la línia de metro que vam començar a construir, més malament que bé, en morir Franco i que acabarà amb la hissada litúrgica i emocionant de la bandera catalana a la seu de les Nacions Unides a Nova York. Si en passar per la parada del 9N les portes del vagó no s’obren no passa res, hi ha més parades i sobretot la final, que és on ens hem de trobar tots els independentistes. Tant els que tenen molta pressa com els que saben que les coses es fan a passes pautades i a la vista de la comunitat internacional. Tots.

En tot cas, tant si hi ha 9N com si no n’hi ha, unes eleccions al Parlament s’albiren a poc temps vista. En això hi estem tots d’acord. I seran determinants. Molt més que una consulta que només seria informativa. Les eleccions poden donar un dibuix sobiranista que impulsi el Parlament cap a la DUI o pot donar-ne un d’aigualit com el que tenim avui. Vull recordar als que demanen constantment al Parlament actual que proclami la independència que els diputats independentistes avui són 60 d’un total de 135. Això vol dir que estem fent política molt per damunt de les nostres possibilitats. Pensem: 36 de CDC, 21 d’ERC, 3 de la CUP sumen 60.

Més enllà hi ha les terceres vies, els 14 d’UDC i els 13d’ICV, en total 27; i més enllà encara hi ha els del NO a tot, els 20 del PSC, els 19 del PP i els 9 de C’s, que en sumen 48. Tenim doncs tres blocs: l’independentista/democràtic amb 60 diputats, el democràtic pro consulta amb 27 diputats i el negacionista amb 48 diputats. Això és així. Pot haver-hi algun matís amunt o avall però en essència és així, ens agradi més o menys.

És obvi que necessitem un nou Parlament que conformi unes noves majories en les que Unió i ICV paguin car el seu immobilisme i el PSC la seva condescendència amb l’extrema dreta a la que s’ha abocat amb ganes.

D’aquesta manera una CDC més forta a costa de la descomposició de CiU, una ERC reforçada per votants desenganyats de l’ultraespanyolisme socialista i una CUP que absorveixi votants d’ICV podrien guanyar clarament enfront del bloc del NO on només guanyaria escons C’s a costa del PSC i del PP.

És en aquest escenari on podem plantejar el salt qualitatiu endavant. Altrament no podrem saltar mai la paret.

L’arc ideològic independentista continuaria essent obert i generós (de la dreta civilitzada a l’esquerra alternativa) i hauríem deixat de costat opcions poc (ICV) o gens (UDC) útils. Ningú pot preveure quin èxit tindran operacions noves com Podemos, Guanyem o Procés Constituent que formen un batibull difícil d’analitzar i preveure’n els resultats. En tot cas un nou sistema de partits comença a treure el nas. Sobreviuran els útils i els més adaptats a la nova exigència nacional. També els contraris. Però les mitges tintes patiran. Els defensors d’una entesa amb l’estat, els del Si-No, ho tenen complicat. Per ingenus i per incompareixença de l’altre partenaire.

Venen mesos apassionants on ens ho podem permetre tot menys el desànim. El que no hem fet en els 39 anys que van des de la mort de Franco fins avui no ho podem fer en uns mesos. Després del 9N vindrà el 10N.

Joan Lafarga i Oriol ...I vindrà el 10N

Política de cookies