GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat

Actualitat

Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Manel Capdevila. El vidre català, l

Manel Capdevila. El vidre català, l'ampolleta i Colom


L’ampolleta catalana (rellotge de sorra) en la descoberta del Nou Món
Conferència a Òmnium Cultural 
Diputació, 276
Dimarts, 21/10/2014
1/4 de vuit del vespre
Organitza: Centre d'Estudis Colombins
Data: Dimarts, 21/10/2014 - 19:15
Lloc: Òmnium Cultural: Aula gran
 
Tema: Catalunya estant repartida a ambdues bandes dels Pirineus va tenir el paper "d'últim tenedor" de les ciències del mig i llunyà Orient abans de passar a Europa. El país basc amb una posició semblant (Hendaia), va perdre aquesta opció degut al seu aïllament natural, (no va ser dominat ni per romans, ni per bàrbars, ni per àrabs, d'aquí el perquè han mantingut la seva llengua primitiva...)
 
Tracta sobre l'Alquímia catalana amb l'ampolleta feta amb dues "fioles"de vidre català transparent " que va permetre calcular la posició per estima ("sabir on estaven") als pilots atlàntics com en Colom o en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan, de fet, era "català de Rodas=Rosas" amb les 18 ampolletes i els altres 15"griegos de Rodas" embarcats a l'expedició amb una "encomienda" signada a Magallaes per Carles V a Barcelona. És de gran interès ja que el que s'hi diu és inèdit.. obrint-ho a la llum pública per 1ª vegada ..
Amb les referències aportades es pot argumentar que la "navalla d'Ockham" és molt probable que s'hagués de dir la "navalla de Llull" sent un raonament totalment lul·lià.. doncs l'enunciat bàsic és:
"De dues tesis en conflicte, la més probable, és la que té l'explicació més senzilla..."
Aquesta deducció es basa en que la investigadora francesa, Pascale Barthelémy, ha demostrat que hi ha una còpia falsificada del manuscrit d'alquímia del carmelita "Guillem Sedacer" (desdoblament de Johan de Rupercissa segons Lynn Thorndike, però que apareix documentat com alquimista de Pere Terç), que el copista atribueix falsament a Guillem d'Ockham. D'aquest manuscrit se n'han trobat 6 còpies més arreu del món (més una traducció a l'italià emprada per la gent de Murano) que acrediten com autor al carmelita de Perpinyà "Guillem Sedacer" només una l'atribueix a Guillem d'Ockham, per tant Sedacer guanya per 7 a 1, i..  qui en falsifica una.. en falsifica dues!
Algú podria haver copiat la tesi de la navalla d'Ockham d'un manuscrit perdut (p.e. de Llull o.. del mateix Sedacer, que té llibres de "filosofia pura") atribuint també l'obra a Guillem d'Ockham.. com va passar amb el manuscrit d'Alquímia.. La diferència és que en aquest cas concret, s'ha pogut demostrar la falsedat de l'atribució.. Guillem d'Ockham va ser cridat al 1324 i retingut per heretgia a Avinyó pel Papa de Roma Joan XXII (és l'època del manuscrit, ja que mor el 1349) i els carmelites també hi estaven enfrontats-amb un prior català-(en Sedacer va passar temps escrivint manuscrits a casa del canonge d'Elna, Nicholaus Egidii). Hi va haver un judici de de Deu, s'hi van presentar dos nobles catalans defensant al Papa i ningú va voler lluitar contra ells.. (cal dir que l'arribada dels carmelites a Europa va tenir lloc a través de Catalunya)
 
L'alquímia catalana ens va obrir molts fronts, entre els quals podem esmentar: la navegació per estima emprada per Colom i Magalhaes mitjançant l'ampolleta de vidre català..
Diuen que l'alquímia medieval és catalana dos grans figures no catalanes!! en Menéndez i Pelayo –Historia de los heterodoxos españoles: estudios i en José Ramón de Luanco -La alquimia en España... o indirectament els castellans que la volen per Alfonso X sense tenir-ne cap figura descollant: .." la presencia de la Alquimia en España, país que, como señala el propio autor, fue durante la Edad Media la "puerta mayor" por donde el Arte Regia penetró en Europa..."
El manuscrit d'en Sedacer és sobre lapidaris artificials - com fer gemes- recordeu el falsos rubís de Perpinyà.. a en Jacme Ferrer de Blanes li deien "el lapidario de Burgos"..per tant amb coneixaments d'Alquimia i repeteixo.. sense l'ampolleta en Colom no hauria arribat a Amèrica..
Dels set manuscrits d'en Sedacer trobats per la investigadora francesa, Pascale Barthelémy, n'hi ha un que el copista va atribuir a "Guillem d'Ockham" però Pascale Barthelémy ha demostrat que és copiat del de Perpinyà (6 vs. 1), sabeu el que aixó significa.. qui en falsifica una en falsifica cent!!! pot-ser l'obra del famós Ockham estigui copiada de ..Llull. jo ja fa mesos que dic "la navalla de Llull"
Els vidrers de Murano segueixen la Sedacina (manuscrit italià traducció del manuscrit de Perpinyà) i el llibre imprès "Arte vetraria" que diu que per fer bon vidre cal comprar la sosa d'Hispania (la barrella-sosa creix al llevant català de Múrcia a Montpeller)
En Sedacer va crear la llavor del vidre català des del Palau del Vidre, passant per Vidreres, a totes les Vall-vidrera que trobareu a Catalunya, malauradament s'han perdut la majoria dels Forns del vidre, fins i tot el Forn del vidre d'Arenys, i el de Mataró del que hi ha registres de carregaments de vidre enviats per mar i un viatge exprés de Felip el Bell al Forn de Vidre de Mataró per a poder admirar la seva tècnica.
Felip el Bell, en arribar a Barcelona el 1502, va fer un viatge per mar a Mataró per veure els seus forns de vidre que feien un vidre de gran qualitat que s'exportava arreu del Mediterrani fins i tot als països Baixos
Felip V va agafar al 1727 com fundador de la "Real Fábrica de Cristales de La Granja" al català Bonaventura Sit, prova de que els artesans catalans eren els que en sabien més.. juntament amb la tradició catalana del porró i l'almorratxa.. què és una ampolleta sinó dos brocs de porró units per un tub de coure.
 
 
Manel Capdevila i Maresma
 
Manel Capdevila i Maresma (Arenys de Mar, 1945). Va començar a navegar en Snipe als 15 anys (soci del CNAM). Ha treballat a Bull com Enginyer de Sistemes, i com a consultor en el projecte Sirocco de FGC-DGPT patrocinat per la UE i en el disseny de la web de PTOP: vull-anar. Especialitzat en ciència medieval, sobre tot en allò relacionat amb l'astronomia i l'alquímia amb clau catalana i aplicada a la navegació. (instruments, taules de navegació i portolans, pólvora catalana, ampolleta catalana...)
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici