GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
192: Els Usatges de Barcelona

192: Els Usatges de Barcelona


La naixent nova societat catalana de l'any 1000 va començar a generar un dret públic propi, una llengua nova sorgida del llatí, la llengua catalana, i un art, el romànic, que, a la Vall de Boí, ha estat declarat per la UNESCO, Patrimoni de la Humanitat. El dret sorgit a l'entorn de les corts comtals tenia orígens, usos i interpretacions molt diversos, partint, és clar, del tronc comú del dret romà. A partir del segle XI, se'n començaren a fer reculls o compilacions manuscrites, inicialment en llengua llatina, sense cap voluntat sistemàtica, ni jeràrquica. Aquests aplecs de normes de tipus jurídic, amb els anys, s'anaren ampliant (i modificant) fins a constituir, de fet, un conjunt de textos que es van autodefinir com a "constitucions de Catalunya". El punt més destacat és que, fos de qui fos la iniciativa, havien d'ésser aprovats conjuntament pel parlament català i pel rei. l que el rei no podia actuaren cap cas, en contra de les normes aprovades. El rei seria, doncs, el que en llenguatge actual se'n diu un rei constitucional, i la formula de la monarquia absoluta esdevenia impossible. Una novetat absoluta en la història d'Europa. D'altra banda, la forma plural, "constitucions", suggereix el caràcter obert del recull, lluny de qualsevol sacralització. EI 1251, el rei Jaume I va aconseguir l'aprovació solemne d'un recull de constitucions i normes jurídiques amb el nom d'Usatges de Barcelona. Aquest nom és el que s'ha mantingut en la relativament recent traducció en llengua anglesa, però, en català, la primera edició impresa del 1588,adoptà el nom de Constitucions de Catalunya.
 
 
Francesc Roca 20 minutos (2004)


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici