Memòria històrica > Articles i documents

Armand Sanmamed. Aragó, Monlau, Alabern: catalans en els inicis de la fotografia

S’ha inaugurat a la seu de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona l’exposició "El daguerreotip. L'inici de la fotografia"[i] amb motiu de la commemoració de la primera fotografia feta a Catalunya i a tot l’Estat espanyol, el 10 de novembre de 1839, tan sols uns mesos després de la presentació del nou invent a l’Acadèmia de Ciències de París, el 7 de gener d’aquell mateix any.

L’any 1839, és un any fonamental en la història de la fotografia. És l’any en què es presenta, públicament i oficialment, el primer procediment fotogràfic que, a diferència dels experimentats amb anterioritat, enregistrava i fixava les imatges de forma eficaç i perdurable i que, a més, tindria un ús comercial generalitzat. És el que es va conèixer com a daguerreotip, pel cognom del seu inventor, el francès Louis Daguerre.

A finals de 1838, Daguerre havia fet partícip del seu invent al prestigiós científic i polític nord-català Francesc Aragó[ii] que va percebre immediatament la transcendència de l’invent i, el 7 de gener de 1839, va remetre un informe preliminar a l’Acadèmia de Ciències de París. A instàncies d’Aragó, la cambra de diputats francesa va votar, el 2 de juliol, la concessió d’una pensió anual per a Daguerre, a canvi de l’adquisició dels drets del seu invent i, el 19 d’agost, Aragó en persona informava a la Acadèmia de tots els detalls del nou procediment.

Des d’un primer moment, s’evidencia el paper d’Aragó com a valedor de Daguerre i la seva implicació decisiva en l’afermament de l’invent davant l’opinió pública francesa i internacional. Les motivacions del polític català van ser, certament, de caire científic, ja que Aragó era un científic reputat que, entre altres disciplines, s’havia interessat per l’òptica; però no se’ns escapen també altres motivacions de caire polític: França esdevenia, gràcies a la clarividència científica i l’habilitat política d’Aragó, el bressol de la fotografia en un moment en què; arreu del món, més d’una vintena d’investigadors estaven a punt d’arribar o ja havien arribat als mateixos resultats que Daguerre.

El 24 de febrer de 1839, tan sols més i mig després que Aragó presentés el seu informe preliminar, el metge Felip Monlau, que estava exiliat a París per motius polítics, va redactar un informe sobre el daguerreotip (24/02/1839) i el va enviar a l’Acadèmia l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona de la qual era numerari. Quan va tornar a Barcelona, Monlau va convèncer els membres de l’acadèmia de comprar el daguerreotip que havia adquirit a París un altre català, Ramon Alabern, que es trobava a la capital francesa estudiant gravat cartogràfic i que havia estat instruït el funcionament del daguerreotip pel mateix Daguerre.

L’acadèmia barcelonina (sembla que més aviat van ser uns quants acadèmics) no solament va comprar l’aparell, sinó que va encarregar a Alabern la realització d’un primer daguerreotip, que seria sortejat per rescabalar el cost de la compra de l’aparell. El daguerreotip, que es va fer al Pla de Palau de Barcelona el dia 10 de novembre de 1839 en un acte públic i festiu, va situar Barcelona com una de les ciutats pioneres de la fotografia.

Armand Sanmamed

14/11/2014

[i] Exposició "El daguerreotip. L'inici de la fotografia" a l'AFB del 13 de novembre de 2014 al 28 de febrer de 2015.

[ii] Per saber més de Francesc Aragó: http://www.histocat.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART00182&PatronBusquedaDescripcion=francesc+Arag%F3

Armand Sanmamed. Aragó, Monlau, Alabern: catalans en els inicis de la fotografia

[i] Exposició "El daguerreotip. L'inici de la fotografia" a l'AFB del 13 de novembre de 2014 al 28 de febrer de 2015.

Política de cookies