Memòria històrica > Articles i documents

Francesc Artal. La composició de l'aire

En el conegut i divulgadíssim manual Química General Moderna dels professors Joseph A.Babor i José Ibarz Aznárez, conegut popularment per milers d’estudiants com el Babor-Ibarz (1ª edició Barcelona 1935), hom pot llegir a la nota 1 del capítol 27 dedicat a l’“Atmósfera y elementos inertes”: “Hem de mencionar també l’espanyol Antonio de MARTÍ FRANQUÉS (1750-1832), nascut a Altafulla (Tarragona), notable investigador i Acadèmic de Ciències de Barcelona (1786). Les seves investigacions relatives a la determinació de la composició de l’aire, publicades en 1795 [sic], són molt notables, no sols per revelar un experimentador exepcional, sinó pels resultats trobats, atesa l’exactitud de la seva anàlisi de l’aire, donant una proporció en volum d’oxigen (ayre vital) d’un 21%, que és superior a totes les medicions efectuades en aquella època (Cavendisch, 20,8; Priestley 20-25; Scheele, 27; i Lavoisier 27% en volum d’oxigen)” (traduït de castellà de la 6ª edició, Barcelona, 1958, p. 597).

Tal com assenyala Josep Grau-Bové, Antoni de Martí i Franquès és el primer que descobreix que la proporció d’oxigen dins l’aire és constant, és del 21%, i ell fou el químic que s’acostà més al percentatge real, que és del 20,946%. Després del descobriment de l’oxigen per part de l’anglès Joseph Priestley (1733-1804) –parlava d’un gas anomenat “aire desflogisticat” que purificava l’aire, car les plantes, deia, consumien CO₂ i desprenien oxigen− i després del francès Antoine-Laurent Lavoisier (1743-1794), que va deduir que l’aire estava format per dos gasos: el gas descobert per Priestley, l’oxigen, i el nitrogen, essent l’oxigen el que permetia la combustió i la vida normal dels animals i les plantes, Martí i Franquès presentà el resultat dels seus mesuraments el 1790, a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barclelona, dins la memòria Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico y sobre varios métodos de conocerla.

La contribució de Martí i Franquès a la concreció de la composició de l’aire va ajudar de forma prou rellevant al desenvolupament de la química moderna, car aquest descobriment va facilitar el fet de poder aïllar d’altres elements; i cal tenir present que, per exemple, l’oxigen és un element que engendra diversos àcids. Aquest avenç va obrir més portes a l’aplicació dels coneixements químics al desenvolupament industrial. A la memòria Experimentos y observaciones sobre los sexos y fecundación de las plantas, presentada pel març de 1791 a l’acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona, va refutar els experiments de l’abat italià Lazzaro Spallanzani (1729-1799) i va demostrar que per a les mateixes plantes de Spallanzani hi intervenien els dos sexes en la reproducció. L’aportació de Martí i Franquès sobre la composició de l’aire fou reconeguda de forma relativament força ràpida per la comunitat científica internacional, i als EUA fou citat amb el cognom “De Marty”. Se l’arribà a anomenar, erròniamet, Demartí, Marty, i àduch Macarty a França. Segons Ernest Lluch, Martí i Franquès col·laborà a la Societat Econòmica d’Amics del País de Tarragona, junt amb els bisbes jansenistes Armanyà i Fèlix Amat, amics seus.

23/10/2013

Francesc Artal. La composició de l'aire

Política de cookies