Memòria històrica > Heràldica catalana a Espanya i el món

Armand de Fluvià. Corona de Sobirania

Hi ha uns prejudicis sobre les corones als escuts que no tenen cap raó de ser. En l’heràldica municipal les corones indiquen la categoria del municipi, si és un poble, una vila o una ciutat, i la corona que timbra l’escut d’aquells municipis que històricament, i abans de l’abolició de l’antic règim, havien estat centre o capital d’una baronia, vescomtat, comtat, marquesat, ducat o principat porten la corresponent a aquest títol (art. 40.3, Decret 139/2007, de 26 de juny).

En la meva tasca d’assessor d’heràldica i genealogia de Catalunya he pogut comprovar aquells prejudicis. Uns diuen –sense cap fonament– que la corona mural és republicana i altres afirmen –també sense fonament– que la corona reial és “borbònica”. Res de tot això.

La corona mural representa la muralla que defensava una població de l’enemic i és emprada tant en repúbliques com en monarquies. Actualment, a Catalunya, tenim casos de municipis que han suprimit de llurs escuts la corona, que ells mateixos van aprovar per majoria, la qual cosa fa que es puguin confondre amb les entitats municipals centralitzades, que, precisament, es distingeixen dels municipis perquè no poden portar corona.

La corona reial és el símbol, per antonomàsia, de la sobirania. A l’edat mitjana i després, només el sobirà podia portar-la, precisament, perquè era el sobirà. En una corona la representació de la sobirania està precisament en les diademes que la tanquen i que figuren només a les d’emperador, rei i príncep.

A Catalunya, només un ajuntament timbra el seu escut amb la corona reial: Barcelona, perquè explica i recorda que havia estat la capital d’un país sobirà. La majoria de països de l’Europa de l’Est van perdre llur sobirania en ésser ocupats pels soviètics, i el primer que han fet en recuperar-la ha estat substituir la simbologia soviètica per la històrica o tradicional. Ho podem constatar en els actuals escuts de Rússia, Hongria, Sèrbia, Montenegro, Bulgària i Geòrgia, que ara són repúbliques.

Un senyal de la recuperació de la nostra memòria històrica ha estat la substitució de l’escut borbònic del Parlament per l’escut de Catalunya, amb la corona que li correspon i que indica que havia estat un país de plena sobirania i, que jo sàpiga, ningú no se n’ha esgarrifat o escandalitzat. Tanmateix, encara tenim un deute amb el nostre país: Catalunya és l’únic país d’Europa que no té escut oficial, quan resulta que és el més antic d’Europa.

Un exemple del que estic exposant el trobem a la república de San Marino, on el Consell Sobirà de la República va establir que “l’Arma della Repubblica debba avere la corona chiusa, simbolo della Sovranità”. El que no puc entendre és com el “Principat” d’Andorra, que és un estat sobirà, no timbra el seu escut amb la corona de príncep. El sobirà orde hospitaler de Malta també demostra la seva sobirania amb la corona reial que timbra el seu escut. I, per acabar, l’escut de Barcelona va timbrat (l’únic a Catalunya) amb la corona reial, recordant que Barcelona fou la capital d’un país sobirà.

El Punt Avui. 17/12/2014

Armand de Fluvià. Corona de Sobirania

Política de cookies