GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
T. Harrington. “El paper desconegut de la “factoria catalana” de Montevideo...

T. Harrington. “El paper desconegut de la “factoria catalana” de Montevideo...


Thomas Harrington. “El paper desconegut de la “factoria catalana” de Montevideo els últims anys de la colònia i els primers anys de la lluita per la independència”.
 
Malgrat la importància que per a la història política i cultural de l’Uruguai han tingut algunes personalitats d’origen català com els Batlle, Xirgu o Torres García, la veritable dimensió de l’aportació catalana a la creació i consolidació de l’Uruguai, primer com a colònia i, posteriorment, com a estat independent és, encara avui, poc estudiada i divulgada.
 
El professor del Trinity College, Thomas Harrington, ha volgut mitigar aquesta mancança en un esplèndid article publicat en el darrer número de la revista Cercles Revista d’Historia Cultural de la Universitat de Barcelona en què analitza l’impacte socioeconòmic i polític que la migració catalana dels segles XVIII i XIX, tant a l’Uruguai, com a l’Argentina (concretament a Buenos Aires), va tenir en el desenvolupament de la colònia uruguaina i, alhora, posa una mica de llum a les causes d’aquest desconeixement.
 
Harrington, en la primera part del seu article, fa una valoració del pes dels catalans en el sector “públic” de les primeres dècades de la colònia: des de la “sorprenent” nombrosa presència de militars catalans en els primers moments de la fundació de Montevideo el 1724, presència que va tenir conseqüències demogràfiques, en la planificació de la ciutat (enginyers militars catalans) o, fins i tot, en la toponímia (Arroyo de los Miqueletes a la imatge); passant per l’educació (primers educadors i primeres institucions d’ensenyament) i la sanitat, fenomen no gens estrany, tenint en compte que la sanitat militar de la segona meitat del segle XVIII estava en gran part en mans de catalans. En la segona part, Harrington se centra en la influència dels mercaders catalans (el que ell anomena “factoria catalana”) en el sector “privat”. Lluny de la visió tradicionalment secundària que ha rebut de la historiografia tradicional, el paper dels catalans se’ns revela com a fonamental i absolutament preponderant en l’economia del país, en els anys previs a la independència.
 
Harringnton demostra un bon coneixement de la realitat catalana en el seu conjunt, la qual cosa li permet, per una banda, contextualitzar el fenomen migratori català a l’Uruguai, tant en la dinàmica pròpia de la història de Catalunya peninsular com de la diàspora catalana a l’Amèrica del segle XVIII, i, per l’altra, analitzar-lo amb una agudesa i una diversitat de matisos, poc comunes en la literatura especialitzada, que ens té acostumats a aproximacions més simplistes basades, sovint, en els apriorismes que reprodueixen els tòpics jacobins habituals.
 
Per tot això, us recomanem la lectura d’aquest article que trobareu a
 
 
 
 
Armand Sanmamed
13/03/2015


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici