Armand Sanmamed. Diuen que han trobat Cervantes...Teníem la certesa que no fallarien!

Com que volem que se sigui just a l’hora de reconèixer el mèrit de les aportacions, innovacions i invents que els catalans hem fet a la ciència, l’art i la cultura universals, cal que, en contrapartida, siguem justos també a l’hora de reconèixer els mèrits dels altres quan fan una gran contribució a la ciència universal. És allò del fair play dels anglosaxons i, en latituds més properes, del “ser bien nacido”. I com que tots els que col·laborem i llegim aquesta web ens en considerem, convé que ens rendim a l’evidència del que hem llegit aquesta setmana a tots els mitjans de comunicació del país (nostre) i del país (veí).

Hem de felicitar, per tant, els forenses espanyols pel gran salt endavant que, per a la ciència forense universal, significa la troballa d’aquesta setmana al convent dels Trinitaris de Madrid. No podem sinó qualificar de meravella pròpia de la ciència infusa aconseguir identificar amb nom i cognoms unes restes òssies barrejades dins una tomba comuna sense necessitat de disposar d’una mostra d’ADN d’un familiar reconegut. No ha calgut ni fer veure que es disposava d’una mostra més o menys fiable. El gran mèrit i, això, és difícil de copsar en tota la seva magnitud, és que s’ha aconseguit sense cap mostra en absolut. Tampoc no ha calgut trobar alguna resta característica, per exemple, que, en el cas de Cervantes seria el de les restes òssies d’una mà atrofiada. No! Ha! Calgut! Vegeu si té mèrit la cosa!

A partir d’ara, gràcies a la nova metodologia aplicada per l’equip multidisciplinari que ha treballat al convent dels Trinitaris, no caldrà perdre temps, ni diners en trobar familiars vius, recollir, conservar i analitzar les seves mostres d’ADN, ni excavar, ni remoure tombes per trobar unes restes amb què comparar-les. De fet, no caldrà que hi participi cap mena d’expert, ni s’utilitzi cap mena de metodologia científica. Només caldrà voler amb molta força trobar un determinat personatge i la ciència forense estarà en condicions d’identificar les restes de qualsevol ésser humà amb uns resultats excel·lents i una fiabilitat del 100 %.

Alguns descreguts, és cert, posaran en dubte l’honradesa professional de l’equip multidisciplinari que ha dut a terme els treballs, els pocs escrúpols històrics, que dic històrics, els escrúpols de cap mena, dels que han encarregat la feina. Però d’aquí unes setmanes, tot a estirar mig any, qui se’n recordarà dels seus comentaris. És més qui se’n recordarà de les “petites” incongruències metodològiques que han envoltat la investigació, quan les restes reposin en un mausoleu digne de la grandesa del que segurament serà inaugurat l’any que ve coincidint amb el 400 aniversari de la mort del Cervantes madrileny.

Ningú! com ningú no se’n recorda ja d’aquella comissió que, amb motiu de la commemoració del IV centenari de la mort de Colom, va ser encarregada d’esbrinar si efectivament va ser en una casa de la calle Ancha de Valladolid on el Colón genovés va morir el 1506. NI de la comissió, ni de les conclusions a què van arribar: la casa en qüestió no va pertànyer a la família Colom fins al segle XVIII, més de dos-cents anys després de la mort de l’Almirall. Qui se’n recorda ja del medalló amb el bust de l’almirall i de la inscripció “aquí murió Colón”. Ningú, perquè, per si de cas ja s’encarregaran de fer desaparèixer cap prova incòmoda, com va acabar desapareixent la incòmoda casa, gràcies a unes oportunes reformes urbanístiques de la zona.

Armand Sanmamed

20/03/2015

Armand Sanmamed. Diuen que han trobat Cervantes...Teníem la certesa que no fallarien!

Política de cookies