GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or

Articles i documents 

1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Carles Camp. El català, llengua de referència al segle XVI

Carles Camp. El català, llengua de referència al segle XVI


La historiografia oficial manté que, des del temps dels Reis Catòlics (finals del segle XV), Castella va tenir un ascens imparable que va dur-la a construir i dirigir un immens imperi, mentre que Catalunya queia en una profunda decadència que la convertiria en un petit -i arraconat- territori de la monarquia hispànica, dominada per la poderosa i puixant Castella.
 
A partir d’aquí, cada cop que es diu, especialment des de fora de l’imperi, que un text és escrit ‘en espanyol’ o que algú parlava ‘espanyol’, automàticament es dóna per segur que es tracta de la llengua castellana. De mica en mica, però, van apareixen evidències que desmenteixen aquest argument.
 
Aquest és el cas del que ha esdevingut un clàssic de la literatura medieval europea, La disputa de l’ase, obra del franciscà Anselm Turmeda, “de nació catalana natural de Mallorca” com ell mateix s’autodefinia. L’obra és un debat amb un ase sobre la superioritat dels humans sobre els animals. A banda de ser un text una mica heterodox, hi havia el problema que Turmeda havia apostatat, s’havia fet musulmà i treballava al servei del rei de Tunis, on vivia. En aquella època, això era un fet imperdonable i, per aquesta raó, la seva obra va ser perseguida i prohibida.
 
De La disputa de l’ase només s’ha pogut conservar un exemplar de la seva traducció al francès del 1544, versió a partir de la qual s’han fet diverses edicions en diferents idiomes, català inclòs. L’edició més recent és la publicada per Editorial Barcino el 2013.
 
El traductor al francès d’aquell any 1544, Guillaume Lase ens explica en el pròleg sobre l’obra que va traduir:
 
“el llibre és escrit en llengua catalana, que és molt forastera, estranya i allunyada de la llengua castellana”
 
I a la presentació del llibre que fa al lector abans del pròleg diu que l’obra és
 
Traduïda del vulgar ESPANYOL a la llengua francesa
 
Ras i curt: per al traductor, i per a tots els francesos del 1544, era evident que la llengua ‘espanyola’ era la llengua catalana, que sabien diferenciar perfectament de la castellana, a la qual no anomenaven pas ‘espanyola’, ben al contrari del que ens volen fer creure des de la historiografia oficial.
 
 
Carles Camp
24/04/2015


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici