Memòria històrica > Articles i documents

Armand Sanmamed. L’origen català de la Feria de Abril de Sevilla

El mes passat, es va celebrar a Barcelona la 44ena edició de la Feria de Abril de Catalunya. Des de l’any 1971, quan algunes associacions andaluses a Catalunya van voler reproduir la festa sevillana, la Feria catalana ha anat creixent en visitants fins a esdevenir la segona fira sociocultural andalusa d’Espanya, només superada per la Feria original sevillana.

El març de 1847, la reina Isabel II concedia a la ciutat de Sevilla el privilegi de celebrar, els dies 19, 20 i 21 d’abril, una fira ramadera anual que seria l’origen de l’actual Feria de Abril.

La fira, tot i la poca confiança inicial de les autoritats locals, va ser un èxit i va anar creixent i transformant-se any rere any fins que, a partir de la dècada dels anys 1920, va anar prenent la forma que avui coneixem: una ciutat festiva efímera de casetes públiques i privades guarnides (que en origen eren els estables per al bestiar) i atraccions diverses per on passa, durant una setmana, tota mena de públic.

Però el que segurament no és tan conegut és que la Feria té l’origen en una iniciativa d’un català i un basc: José María Ybarra, tercer fill del fundador de Altos Hornos de Vizcaya i del Banc de Bilbao, i Narcís Bonaplata, germà de Josep Bonaplata, l’introductor de la màquina de vapor a Catalunya i Espanya, amb qui va fundar, l’any 1832, la fàbrica “Bonaplata, Rull, Vilaregut y Cia”, que va ser la primera empresa tèxtil a utilitzar l’energia de vapor com a força motriu. L’empresa situada al carrer Tallers de Barcelona seria coneguda popularment com a “Vapor Bonaplata” o, senzillament, “El Vapor” i va ser tristament famosa per l’incendi que la va destruir completament durant la bullanga de 1835.

Molt afectat per la destrucció de la seva fàbrica, Josep Bonaplata va marxar a Madrid on crearia, el 1837, la foneria “Bonaplata, Sandford y Cía” i, dos anys més tard, juntament amb els seus germans Ramon i Narcís, va crear la companyia “Bonaplata Hermanos”. Ramon, antic revolucionari i gendre de Josep Roura i Estrada, l’inventor de la pólvora blanca, seria l’hereu de l’empresa però, amb els anys, s’acabaria interessant més pel negoci de la mineria.

Narcís Bonaplata i Corriol, previ pas per València on naixeria el seu primer fill, va arribar a Sevilla el 1840, amb l’encàrrec d’obrir una sucursal de la foneria familiar que, uns anys més tard, construiria el Pont d’Isabel II, el famós Puente de Triana (1852).

Narcís Bonaplata ja no marxaria mai més de Sevilla, ciutat de la qual va ser regidor municipal, càrrec des del qual, juntament amb el seu company de consistori José María Ybarra (que arribaria a alcalde), impulsaria la creació d’una fira ramadera anual, que, aviat, hauria de separar els espais comercial i lúdic i que seria coneguda com a Feria de Abril.

Sense proposar-s’ho, aquells primers organitzadors de la Feria de Abril catalana van tancar un curiós cercle: la iniciativa d’un emigrant català establert a Sevilla que es va acabar convertint en una de les grans tradicions andaluses, per iniciativa d’emigrants andalusos establerts a Catalunya, va fer el camí de retorn cap al país que va veure néixer un dels seus creadors i, com la de Sevilla, va acabar triomfant i convertint-se en l’esdeveniment lúdic més important del país per nombre de participants

Armand Sanmamed

8/05/2015

Armand Sanmamed. L’origen català de la Feria de Abril de Sevilla

Política de cookies