GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
  > 
Francesc Artal. L

Francesc Artal. L'origen català de l'almirallat


Segons Arcadi Garcia Sanz, el primer document que es coneix sobre un almirall parla de Carròs (en italià l'anomenaven Caroccio), a qui Jaume I nomenà almirall vitalici després de la conquesta de Mallorca. Era fill del genovès Alamano Costa, comte de Siracusa (la ciutat de Sicília). La jurisdicció dels almiralls es va fixar a les Ordinacions del 4 d'octubre del 1313. Es tractava d'ordenament jurídic en els terrenys civil i penal en relació a la construcció i reparació de l'armada reial. Entre els almiralls més destacats cal esmentar Roger de Llúria, que fou nomenat, a la segona meitat del s. XIII, per Pere III el Gran. Ja al s. XIV, s'imposà a les ciutats europees la figura de l'almirall.
 
Abans de la creació de l'almirallat una armada, dirigida pel propi rei o per un noble, comptava amb diverses esquadres dirigides cadascuna d'elles per un capità, que era el senyor del vaixell. Senyors i armadors eren els qui mantenien activa una esquadra al s. XIII. Però la marina catalana de guerra convingué en la necessitat d'especialitzar i professionalitzar la direcció d'una armada en un comandament superior format per l'almirall. Es tractava d'un càrrec de responsabilitat que entengués no sols en qüestions d'avituallament de les tropes i organització de les esquadres sinó, molt especialment,t en les tècniques de navegació i l'estratègia en la guerra naval. També un almirall podia exercir el comandament d'una esquadra i podia tenir per sota vicealmiralls, a més del clavari, encarregat de l'administració i de la comptabilitat, els consellers, experts en navegació (el que avui se'n diria oficials de marina), i el pilot, especialitzat en la travessia d'indrets perillosos. Però sobre tot, tenia la potestat de decidir la disposició dels vaixells, dels homes, dels canons, i el comandament sobre remers i ballesters.
 
L'origen, per tant, de la figura i les funcions d'un almirall amb un comandament especialitzat en la direcció de tota una armada o bé d'una esquadra es troba en la marina catalana de guerra, en ple regnat de Jaume I. Segons el Diccionari etimològic de la llengua catalana de Joan Coromines, en un document de 1289 emanat del rei s'hi diu "que diga al almaray (...)", i es troba també citat el mot a la Crònica de Ramon Muntaner, escrita entre 1325 i 1328, quan ja s'han estès els almiralls a totes les marines de la península Ibèrica i a les costes de l'Atlàntic. El mateix Coromines apunta que el català "és una de les llengües on el mot es fixa més d'hora amb el seu caràcter modern" aplicat al comandament de l'esquadra o de la marina i, en general, la marina militar.
 
Francesc Artal
19/05/2015


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici