Memòria històrica > Articles i documents

Francesc Artal. Antoni de Capmany, fundador de la Història Econòmica

L’il·lustrat català Antoni de Capmany i de Montpalau i Surís fou el primer historiador europeu que, a finals del s.XVIII, utilitzà el terme història econòmica, a les seves Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (1779-1792), i que tingué molt clar quan ho feia que estava donant un nou punt de vista −que li mancava a la ciència històrica− que permetia bastir una teoria sobre les causes del desenvolupament econòmic a partir de l’anàlisi de dades concretes

És admès per la majoria d’historiadors que la història econòmica, com a disciplina diferenciada de la història general, és força recent, i que, d’acord amb el criteri de l’historiador polonès Witold Kula, neix lligada a l’aparició del mode de producció capitalista, a l’ascens de la burgesia industrial i al fenomen de la revolució industrial. És generalment acceptat que l’impuls inicial és donat pels autors anglesos preocupats a primers del s.XIX pels drets dels pobres i per la llibertat de comerç, la qual cosa els portà a la utilització de dades econòmiques per a poder fonamentar els seus arguments. Un fet semblant succeí a Alemanya amb la necessitat de defensar de forma prou rigorosa la necessitat de la unificació alemanya i de constituir el Zollverein o Unió duanera, preconitzades per Friedrich List, autor del Das nationale System der politischen Ökononie (1841), de qui seguiren el rastre els membres de la vella escola històrica alemanya, Karl Knies, Bruno Hildebrand i molt especialment Wilhelm Roscher.

Segons l’historiador econòmic italià Claudio Maria Cipolla la protohistoriografia econòmica s’inicia al s.XVII però no és fins a mitjan s.XIX i primers del s.XX que la nova disciplina no sorgeix “amb reconeguda dignitat”. Però el mateix Witold Kula reconeix que ja a finals del sXVIII es pot afirmar que en certa manera es fa història econòmica quan Adam Smith parla de les colònies, dóna dades sobre el procés d’urbanització o sobre les variacions en el poder adquisitiu dels metalls preciosos, a La riquesa de les nacions (1776), o quan l’anglès Frederick Morton Eden donava estadístiques detallades sobre la situació dels pobres a The State of the Poor: or an History of the Labouring Classes in England from Conquest to the Present Period (1797), dades que Marx va utilitzar en el volum I de la seva magna obra El Capital (1867).

Paral·lelament a A.Smith i a F.M.Eden, segons el gran historiador francès-occità Pierre Vilar i l’economista especialista en pensament econòmic Ernest Lluch, l’il·lustrat català Antoni de Capmany de Montpalau i Surís (1742-1813) pot ésser considerat un conreador de la història econòmica, a jutjar pel que escriví a les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (1779-1792). Segons Vilar, Capmany és l’inventor del terme història econòmica, perquè ell mateix va dir a la plana III del pròleg de les seves Memorias históricas” que “se coordinó una historia económica”, i pel fet que va concebre la història com a “convergència de forces materials i de voluntats de poder”, en paraules de Vilar, com a convergència entre el que és econòmic i el que és polític. Capmany posava la història econòmica al servei de la comprensió d’una història més general. Per a Ernest Lluch, l’obra de Capmany no consisteix en una mera recopilació de dades, sinó que la seva concepció de la història és econòmica, i les Memorias históricas són història econòmica ja que en elles hom parteix d’uns fets concrets, traduïts en dades, i fonamentant-se en la seva anàlisi hom arriba a teoritzacions sobre les causes del desenvolupament econòmic català.

A partir de la documentació obtinguda per ell o la que li feien arribar els erudits Jaume Caresmar, Antoni Juglà i Farriols i membres de l’equip de la Junta de Comerç, Capmany va poder precisar que la causa fonamental del desenvolupament econòmic de Catalunya era molt més el comerç que no pas l’agricultura, i que el comerç exterior i el luxe havien permès el desenvolupament de la indústria i dels oficis, el mateix que –deia com a home encara defensor de l’Ancien Régime− els gremis, que segons ell havien aportat estabilitat econòmica, política i social. Cal destacar, a més, la seva obra Qüestiones críticas sobre varios puntos de historia económica, política y militar (1807), on es mostraven anàlisis de tipus econòmic sobre l’impacte positiu del comerç amb Amèrica, superior al del comerç amb Flandes, Nàpols i Milà, i on es manifestava un optimisme sobre les potencialitats d’Espanya. L’estudi de la història econòmica conduí a Capmany a proposar al monarca Carles III, d’acord amb els historiadors Ramon Grau i Marina López, que per a Espanya s’apliqués l’exemple de la política exterior i del constitucionalisme de l’antiga Corona d’Aragó.

Francesc Artal

12/06/2015

Francesc Artal. Antoni de Capmany, fundador de la Història Econòmica

Política de cookies