Memòria històrica > Articles i documents

Carles Camp. Els catalans i la difusió del timó de codast a Europa

Les proves documentals, tan escrites com gràfiques, demostren que van ser les naus catalanes les primeres en utilitzar el timó de codast a Europa.

El timó és el dispositiu que permet maniobrar les embarcacions. Al Mediterrani i als altres mars europeus s’havia fet servir el sistema de col·locar dos timons, un a cada costat de l’embarcació, prop de la popa. Però era un sistema que donava molts problemes, no era fàcil de manegar i baixava la velocitat i la rendibilitat del vaixell.

La solució va ser la introducció, al començament del segle XIII, de l’ús del timó fixat al centre de la popa, anomenat timó de codast, que es mou mitjançant un eix, permet un major control de l’embarcació i en frena molt menys la velocitat i la força d’avançar. Seria més apropiat, però, parlar de reintroducció ja que les embarcacions egípcies feien servir un sistema semblant, encara que el timó no era vertical com els timons de codast sinó que penetraven dins l’aigua amb una notable inclinació.

Les primeres referències a l’ús habitual del timó de codast les trobem a l’antic Egipte, tot i que només es feien servir per a les embarcacions que feien navegació fluvial. El seu primer ús en embarcacions marítimes està documentat a Xina en el segle II aC, aproximadament.

Com altres tantes invencions i tecnologies xineses, el timó de codast va passar a l’Índia i, des d’allà, al món àrab. En els segles XI i XII ja era usat per a la navegació al Mediterrani per embarcacions dels països musulmans del nord d’Àfrica i de l’Orient Pròxim.

Els primers testimonis de l’ús d’aquest tipus de timó a l’Europa Occidental són catalans. En el Breviculum Llullia, còpia facsímil de l’obra de Ramon Llull escrita entre 1321 i 1330, hi apareix la primera representació gràfica coneguda a Europa Occidental d’una embarcació dotada de timó de codast, la qual cosa indica que el se ús ja era generalitzat a les embarcacions catalanes. Totes les representacions gràfiques trobades a Europa d’embarcacions que fan servir aquesta mena de timó són posteriors.

El primer testimoni escrit d’Europa Occidental conegut que esmenta el timó de codast -sense anomenar-lo així, és clar-, el trobem en el Libre dels Feyts del Rey En Jacme, l’autobiografia de Jaume I que aquest rei va escriure o fer escriure, cap al final de la seva vida.

En el Capítol CLXXIX s’hi descriuen alguns dels greus problemes provocats pel mal temps en l’intent de croada que aquest rei va intentar l’any 1269:

“E quan vench aquel dia, vim la nau del Temple sobre nos, e envians message que el timó havia trencat, e quens pregava quels en dessem I. E nos volíem lo is, e dix nos En Ramon Marquet que no u faessem, car la nostra nau no devia anar menys de I timó que haja sobrer”.

Queda clar que a la nau dels templers se’ls havia trencat el timó, no ‘un’ timó, la qual cosa vol dir que només n’havien de menester un per navegar i, fos per manca de previsió o per un accident anterior, no en tenien cap de recanvi. El capità de la nau reial, Ramon Marquet, desaconsella al rei de ser generosos amb els templers, ja que després seria la nau reial que es quedaria sense recanvi. Això és una evidència de que les naus de la flota reial, o almenys una part d’elles, ja utilitzaven timó de codast.

Carles Camp

26/06/2015

Carles Camp. Els catalans i la difusió del timó de codast a Europa

Política de cookies