Memòria històrica > Articles i documents

Carles Camp. La manipulació de la justícia a les Espanyes ja ve de lluny.

En aquests moments [mitjans 2015] en què apareixen diàriament escàndols per presumpta corrupció, malversació de fons públics o tràfic d’influències, presumptament comesos per càrrecs públics vinculats als diversos governs espanyols i components de la família reial, assistim estupefactes a les pressions exercides sobre jutges i magistrats encarregats d’investigar-los.

Així, hem vist com el jutge que estava investigant casos d’aquesta mena vinculats al Partido Popular, que va descobrir comptes no declarats a Suïssa i va decretar presó de qui fou tresorer d’aquest partit, ha acabat essent destituït. O el cas del jutge que, per voler investigar els crims del franquisme, ha acabat sent inhabilitat ell mateix. I, encara, el fet insòlit de veure com el fiscal general de l’Estat ha exercit de facto de defensor de la infanta Cristina, en pressionar el jutge encarregat del cas i posar tots els pals a les rodes possibles.

Hem contemplat, igualment, l’excés de zel dels magistrats que investiguen presumptes casos de corrupció de Convergència Democràtica de Catalunya, als quals se’ls desperta la memòria i els vénen ganes de treballar just quan s’acosten eleccions i fan dels seus registres un espectacle mediàtic, exagerant els mitjans emprats i prevenint a la premsa amb antelació.

L’ús partidista i la manipulació de la justícia en benefici propi no és pas cosa d’ara. És una tradició molt arrelada en els mandataris polítics espanyols que ja havia dut a la pràctica algun virrei en el segle XVI, tal com i es va denunciar a les Corts de Montsó del 1585.

Ho explica Tomàs de Montagut, en una documentació que ha trobat al Consell Reial de la Ciutat de Barcelona, de malnom Archivo de la Corona de Aragón ( ACA ) [1]:

“ L'agravi presentat a la Cort de Montsó de 1585 per Pere Cassador per raó de la persecució feta pel Prior don Hernando de Toledo lloctinent general i per alguns doctors del Reial Consell Criminal contra Pere i Francesc Cassador germans, la qual dura des de principi de novembre de 1576 fins al 13 de novembre de1581. El motiu de fons era els deutes que el virrei no havia satisfet als seus creditors, els Cassadors, i que devia per raó d'un contracte de préstec que ell considerava usurari. Segons Cassador, el lloctinent va utilitzar de forma antijurídica el seu poder polític en benefici del seu interès particular. Intimidava amb causes criminals i amb detencions il·legals els seus creditors catalans per forçar-los a composar amb ell i a condonar-li o reduir-li els deutes. Altrament [2], segons Cassador, el virrei va ordir amb ajuda de membres del Consell criminal una acusació falsa contra ell i el seu germà que va permetre incoar una causa en la qual Lluis de Peguera era l'advocat acusador i misser Oset el relator.

Sobre aquests dos doctors Cassador afirma “los dos dependian de misser Puig y ell ordenave als dos y era lo principal desta camada ” [3] [4] ”.

I no era un cas aïllat, ja que en el darrer quart del segle XVI els virreis van anar construint una xarxa dedicada a erosionar els poder de la Generalitat i augmentar el poder del Virrei, a banda d’afavorir a aquest amb pràctiques i sistemes que podríem qualificar de mafioses. Així ho explica Tomàs de Montagut:

“Aquest personatge serà [l’advocat Francesc Puig] el centre d'una xarxa clientelar d'oficials reials que estendrà els seus tentacles al Consell Suprem de la Corona d'Aragó i a les sales Civil i Criminal del Reial Consell de Catalunya. característic de la seva actuació com a grup destaca el suport que donen a virreis com Fernando de Toledo en la seva política d'afirmació del poder regi per sobre de la legalitat catalana vigent [5] ”.

Impressiona veure l’actualitat que tenen aquesta mena de pràctiques de fa més de quatre-cents anys. Han canviat una mica les formes però el fons s’ha mantingut igual: manipulació dels òrgans de govern i dels tribunals a favor del poder centralista i dels interessos particulars dels seus servidors. I això, que llavors teníem estat propi, però, llastimosament, el nostre rei era també el rei de Castella i a la Cort de Madrid volien que hi hagués tot el poder, i com a tal actuava, ell i els seus servidors.

Carles Camp

15/09/2015

[1] Tomàs de Montagut Estragués, Lluís de Peguera i el seu pensament jurídic. p. 54, Nota 11.

[2] ACA, Generalitat, vol. 1042, fl. 1044

[3] ACA, Generalitat, vol. 1042, fl. 984v-1014

[4] Maluquer-Vaquer. Estudi introductori, p. XIX.

[5] Tomàs de Montagut Estragués, op. cit., p 54.

Carles Camp. La manipulació de la justícia a les Espanyes ja ve de lluny.

Política de cookies