Memòria històrica > Articles i documents

Armand Sanmamed. Vaixells catalans a l’Índia a mitjans del segle XVII?

L’any 1502, Vasco da Gama fundava la factoria de Cochin a l’actual estat de Kerala (costa occidental de l’India). Cochin es convertiria en el principal establiment portuguès a l’Índia fins a la fundació de Goa. Cochin era un nus marítim i comercial de la ruta portuguesa de les espècies, que s’estenia des del Golf Pèrsic fins a Malaca.

El 1580, Felip I de Catalunya (II de Castella), va aprofitar la mort sense descendència del rei de Portugal, per absorbir aquest estat. D’aquesta manera les factories i els territoris d’ultramar portuguesos quedaven sota la sobirania de la casa d’Habsburg. Igual que ho havien estat els holandesos de les Províncies Unides, que des del 1568 lluitaven contra els exèrcits de Felip per consolidar la seva independència.

Els mercaders holandesos, que controlaven el lucratiu comerç de les espècies, s’abastien d’aquests productes a Lisboa. En quedar Portugal sota el control de Felip, els holandesos es van trobar que el seu mercat d’abastiment quedava en mans de l’enemic. Per tant, si volien continuar amb el negoci, no els quedava més remei que anar, ells mateixos, a buscar les espècies directament a les Índies. D’aquesta manera, l’any 1602 va néixer la Companyia Unida de les Índies Orientals (VOC, per les seves sigles en holandès), una companyia privada que gaudia del vistiplau del govern holandès i que seria la base sobre la qual s’edificaria l’imperi holandès d’ultramar.

Els inicis de la Companyia van ser difícils ja que s’havia d’introduir i consolidar en una zona el comerç de la qual estava fortament controlat i monopolitzat pels experimentats nous súbdits del rei Felip. No obstant això, estimulats pels enormes beneficis que, malgrat totes les dificultats, el comerç de les espècies produïa, els holandesos, amb decisió i quan convenia sense cap mirament, van anar afermant i expandint la seva presència des de l’Índia fins al Japó a costa especialment dels portuguesos i, en menor mesura, dels castellans. Els catalans, evidentment no pintaven res, ni tan sols se’ls esmentava. Si més no, això és el que ens explica la historiografia oficial.

Un dels episodis de la lluita pel control de la ruta de les espècies va ser la presa definitiva, per part dels holandesos, de Cochin, el 1663, al segon intent que els convertia en amos de la costa malabar. El primer intent, uns anys abans, el 1656, tot i la victòria holandesa no va tenir un caràcter definitiu.

De la captura holandesa de Cochin del 1656 ens ha arribat una representació dels anys 1680. Està recollida en l’anomenat Atlas Van der Hagen, un atles compost, és a dir, que no només conté mapes sinó també imatges topogràfiques, retrats, escenes mitològiques, etc. No se sap amb certesa qui va compondre l’Atlas però se suposa que era propietat del mercader i col·leccionista Dirk Van den Hagen. Conté 446 mapes i dibuixos recollits en quatre volums d’autors com els Blaeu, pare i fill, Janssonius i Romeyn de Hooghe, entre d’altres, anteriors al 1689. Es conserva a la Biblioteca Reial de La Haia.

El gravat en qüestió, titulat Captura de Kochi i victòria de la VOC sobre els portuguesos, és obra de Coenraet Decker (1650-1685). A part de la seva qualitat tècnica, pròpia dels gravadors holandesos de l’època, el quadre és interessant perquè mostra, en primer pla, els vaixells atacants holandesos i, en un segon pla, els vaixells que protegien Kochi.

Recordem que, l’enclavament era originàriament portuguès però que havia passat a la sobirania de l’imperi dels Habsburg i que s’hi mantindria fins a la signatura del Tractat de Lisboa el 1668, pel qual Portugal recuperaria les seves antigues colònies.

Lògicament, els vaixells atacants holandesos llueixen la bandera holandesa. Per lògica, els vaixells defensors havien de lluir la bandera del seu estat o del seu monarca. Tanmateix, no veiem enlloc banderes portugueses, ni les banderes amb la creu de Borgonya pròpies de la casa d’Habsburg. Curiosament, llueixen la bandera d’un estat que, segons la historiografia oficial, no va existir mai, ni va tenir cap paper en els descobriments ni les conquestes europees d’Àsia ni d’Amèrica.

Si sou lectors assidus d’Histocat estic segur que ja haureu endevinat de qui es tracta.

Armand Sanmamed

18/09/2015

Armand Sanmamed. Vaixells catalans a l’Índia a mitjans del segle XVII?

Política de cookies