Carles Camp. El dia de la Raza

Aquest 2015 l’estat espanyol ha tornat a celebrar la seva festa nacional, el 12 d’octubre, oficialment anomenat Día de la Hispanidad.

El dia 12 d’octubre, aniversari de la descoberta d’Amèrica per Cristòfol Colom, es va instituir com a festa nacional el 1918 durant el regnat d’Alfons XIII amb el nom de Día de la Raza que a Franco, per cert, li va encantar. Les pressions de l’ONU van obligar el règim a canviar-li el nom el 1957 pel de Día de la Hiospanidad que és el que manté fins al dia d’avui.

Espanya és l’únic país del món civilitzat que manté la seva festa nacional vinculada al colonialisme i a períodes no-democràtics. És més que res una festa d’exhibició de força, que és com es basteixen els imperis colonials, ja que és el Ministerio de Defensa qui organitza la celebració de l’efemèride amb una desfilada militar.

La Raza que volia commemorar aquesta festivitat devia referir-se, evidentment, a la raça espanyola o hispànica, de la qual, per cert, ningú fins ara ha definit les característiques que cal complir per tenir l’honor de pertànyer-hi.

De totes maneres això és un debat absurd. Científicament, s’ha demostrat que el concepte ‘raça’, almenys l’aplicat a les persones, no té cap mena de sentit. S’ha evidenciat que, biològicament, és impossible distingir un ésser humà de l’altre, que els diferents grups humans que poblem el planeta som iguals i que les possibles diferències són, a la pràctica, indetectables.

Dividir als humans per la seva raça no és un fet tan sols èticament immoral i menyspreable, és una aberració intel·lectual de primera magnitud i un gran atemptat contra la ciència.

Les diferències entre els humans no són biològiques, sinó culturals; són de mentalitat, de maneres de ser, de maneres de veure la vida. El mutu, sà i necessari respecte ha de fer que aquestes diferències mai esdevinguin un problema. Malauradament, massa sovint no és així i massa gent creu, encara, que la raça (!!!) a la qual pertany és la millor.

Però, d’on surt aquest concepte? La paraula raça, amb el sentit de marcar diferències entre éssers humans té un origen espanyol.

En el castellà medieval, la paraula raza s’aplicava a la roba que tenia algun defecte. Així, una peça de roba que tenia raza era defectuosa, tenia potser un forat, un estrip o qualsevol altra característica que li feia perdre valor.

Aquesta qualificació va passar de la roba a les persones i, així, en els castellans de l’època van començar a referir-se als seus compatriotes de diferents cultures com gent amb raza. D’aquesta manera, els jueus van passar a tenir, o millor dit, a ser, de la raza de los judíos, i els musulmans de la raza de los moriscos; és a dir, a ser persones amb una tara que els feia ser d’una categoria inferior.

És evident que, des de sempre, hi ha hagut menyspreu d’uns grups humans respecte als d’altres. Els grecs clàssics menyspreaven els perses i altres estrangers, els romans als germànics, eslaus, celtes, africans i altres cultures pel mateix motiu. Els jueus eren discriminats a tota Europa per la seva religió, en una època en què es podia fer esclau qualsevol persona no cristiana. Les discriminacions eren, però, per raons culturals, clarament, no per raons racials.

Des del castellà, la paraula s’ha anat estenent a altres idiomes per etiquetar les persones que considerem diferents i, per tant, inferiors i ha donat lloc al concepte racisme, amb les seves nefastes i tràgiques conseqüències en molts moments de la història de la humanitat.

I, malgrat tot això, Espanya durant uns quaranta anys va donar el nom del Día de la Raza a la seva festa nacional.

Carles Camp

16/10/2015

Carles Camp. El dia de la Raza

Política de cookies