GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat

Actualitat

Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Laia, ‘Pliobates cataloniae

Laia, ‘Pliobates cataloniae'


Investigadors catalans descobreixen una antiga espècie de primat
 
Els fòssils trobats als Hostalets de Pierola pertanyen a una femella adulta emparentada amb els humans
 
Science publica l'estudi
 
La Laia ajudarà a resoldre l'origen dels gibons i els primats petits, previs als primats, hominoides i humans. Les restes de Pliobates cataloniae –batejada com a Laia– van ser trobades a l'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola. Els investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont les han estudiat i han arribat a la conclusió que es tracta d'una nova espècie de primat, emparentada amb els gibons i que ajudaria a explicar i reconstruir el darrer ancestre comú entre els gibons i els grans simis i humans.
 
La revista Science ha publicat i validat la troballa, que qüestiona les percepcions inicials sobre els homínids, als quals es considerava de gran mida i poc hàbils, i amb una estructura corporal primitiva. Els fòssils del Pliobates trobat indiquen que era una femella d'uns cinc quilos de pes, que grimpava pels arbres i s'alimentava de fruits que hi trobava. Són unes 70 restes òssies del crani, la cama i un braç. Té 11 milions d'anys d'història, i un grau d'encefalització encara incipient, però una bona dentició per menjar fruita.
 
La troballa canviaria el model acceptat fins ara de l'ancestre dels hilobàtids i els homínids, i ofereix informació sobre l'origen, fins ara desconegut, dels gibons actuals. “Es creia que havien de ser de gran mida, perquè les restes trobades fins ara així ho denotaven, però la troballa permetrà comprovar que el darrer avantpassat comú amb els homínids podria ser més petit del que creiem”, va explicar Salvador Moyà-Sola, director de l'Institut Català de Paleontologia. Seria un simi de forma petita.
 
El nom de Pliobates respon a la contracció de dos noms de gènere, Pliopithecus (més simi) i Hylobates (el que camina o viu als arbres), i a la semblança amb els actuals gibons. L'investigador en cap de l'estudi, David Alba, va vaticinar que les possibilitats de recerca al jaciment de Can Mata igualarien les del famós Atapuerca burgalès.
 
 
ElPuntAvui 30/10/2015


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici