Memòria històrica > Articles i documents

Lluís Martínez. La insulina va entrar al continent per Catalunya

És prou conegut que Frederick Banting i Charles Best van ser dos grans responsables de l'obtenció de la insulina, una troballa que va canviar la vida de milions de diabètics. Aquesta troballa ja la va difondre un fisiòleg, John Richard Mcleod, que havia tingut una relació col·lateral amb una substància que en aquell moment, l'any 1921, s'anomenava isletina. Al desembre del mateix any va fer-ne una comunicació a un acte de les Societats Americanes de Fisiologia, Química Biològica i Farmacologia, celebrada a New Haven.

Entre el públic hi havia un jove català que havia anat a ampliar estudis a la universitat de Harvard. S'anomenava Rossend Carrasco i Formiguera (1892-1990) i era germà del polític que després moriria víctima de la barbàrie franquista.

En retornar a Barcelona, en col•laboració amb el doctor Pere Gonzalez, del Laboratori Municipal de Barcelona, i sense conèixer encara els detalls d'obtenció de la insulina amb el mètode canadenc, Carrasco i Formiguera es va posar a treballar en la preparació d'aquell producte.

L'investigador català havia demanat algun detall a Mcleod i aquest li va contestar que l'hi enviaria un cop s'hagués enllestit el procés legal de patent i registre del nom, que seria el d'insulina. Mcleod va complir la promesa. A mitjans de setembre del 1922, els dos metges catalans van aconseguir obtenir extracte insulínic en quantitat apreciable. Era la primera insulina que s'aïllava no ja a Catalunya sinó a tot el continent europeu.

Així doncs, cada dia, a les quatre de la matinada, anava a l'escorxador de Barcelona per-què la víscera fos extreta abans que els ferments destruïssin la insulina.

Sacrificar la son va tenir la seva recompensa. Als pocs dies, abans que no acabés el mateix mes de setembre, els dos doctors havien aconseguit un lot d'ampolletes de 5 cc d'un líquid marronós que havia de servir, esperaven, per pal·liar la diabetis.

Per assegurar-se que aquell producte no tindria efectes nefastos, el doctor Carrasco i Formiguera s'injectava sota la pell una petita mostra de cada ampolleta.

UN PRODUCTE MARRONÓS

Es pot explicar, a tall d'anècdota, que els dos doctors estaven descontents amb el color marronós del producte. Semblava brut. Fins que en una reunió que es va fer per parlar del tractament de la diabetis, un col·lega estranger es va referir al moment que el Banting va entrar amb un matràs que contenia "un líquid marronós". És a dir que, com va dir el doctor Carrasco, la insulina catalana "tampoc era de tan mal veure'.

La primera injecció amb finalitat pal·liativa es va administrar el 4 d'octubre del 1922 a Francesc Pons, un diabètic de 20 anys que es trobava gairebé invàlid i depauperat des de feia mesos. Perquè abans de la insulina, un dels pocs tractaments que aconseguien preservar la vida era fer una dieta estricta (la dieta Allen-Joslin) que, en paraules del mateix doctor Carrasco i Formiguera, convertia els malalts en esquelets vivents. Francesc Pons va millorar, tot i que va morir més tard, de grip.

Va ser el primer tractament amb insulina que s'administrava a l'Europa continental, tal com va deixar constància Carrasco i Formiguera en una carta del 27 de novembre del 1922 publicada al British Medical Journal del 9 de desembre del mateix any. El 1924, encara va escriure: "Em satisfà en gran manera poder reivindicar per a Catalunya l'honra de ser el primer país d'Europa en el qual s'ha preparat i s'ha aplicat la insulina."

La solvència del doctor Carrasco va fer que el Canadà delegués en l'Institut de Fisiologia de Barcelona el control de totes les insulines que es venien a la península.

Els primers pacients infantils van ser Pere Sardà, de 7 anys, i Josep Cardús, de 4. El tractament va funcionar en tots dos casos, malgrat que el primer nen va morir poc després de febre tifoïdal. Però el segon va arribar a l'edat adulta.

Com molts altres científics de gran vàlua, va haver de marxar del seu país quan la nova Espanya hi va posar la seva bota. De la seva capacitat professional se'n van beneficiar Mèxic i Veneçuela. Va tornar a Catalunya l'any 1974, on es va morir el 1990, amb la democràcia ja restablerta.

Presència 13/12/2015

Lluís Martínez. La insulina va entrar al continent per Catalunya

Política de cookies